WhatsApp
Saltar al contingut
Eurekademy

La física de pujar un port: per què el Tour es guanya en watts per quilo

Avui, 14 de juliol, el Tour de França s'endinsa de ple a la muntanya amb una etapa duríssima. I cada cop que un ciclista ataca en una pujada, està resolent en directe un problema de física de Batxillerat: treball, energia potencial i potència. T'expliquem què passa de veritat en aquelles cames i per què en pujada sempre acaben guanyant els més lleugers.

Què està passant avui: el Tour puja a la muntanya

Aquest dimarts 14 de juliol —el dia de la Festa Nacional de França— el Tour de França 2026 disputa la seva etapa 10, entre Aurillac i Le Lioran. Són uns 167 quilòmetres amb prop de 3.900 metres de desnivell positiu, una autèntica etapa de muntanya amb diversos ports de primera categoria, entre ells el Pas de Peyrol (Puy Mary), que corona a uns 1.590 metres d'altitud. Pots veure el perfil complet a Cyclingstage.

En una jornada així els favorits es treuen minuts, i gairebé sempre el qui vola amunt és un ciclista prim. No és casualitat ni "èpica": és física. Desmuntem per què.

La física de pujar: treball contra la gravetat

Pujar un port és, físicament, guanyar altura. I guanyar altura costa energia perquè cal treballar en contra de la gravetat. Aquesta energia s'anomena energia potencial gravitatòria i es calcula amb una fórmula que estudies a 4t d'ESO i a Física de Batxillerat:

Ep = m · g · h, on m és la massa (en kg), g ≈ 9,8 m/s² i h és l'altura guanyada (en metres).

Vegem-ho amb números reals. Imagina un ciclista que amb la bici sumen 70 kg i que en un tram guanya 500 metres d'altura:

  • Ep = 70 · 9,8 · 500 = 343.000 joules (uns 343 kJ) només per elevar-se.
  • Si triga 20 minuts (1.200 segons) en aquell tram, la seva potència mitjana contra la gravetat és P = E ÷ t = 343.000 ÷ 1.200 ≈ 286 watts… i això sense comptar el fregament de l'aire ni el de les rodes.

Aquí hi ha la clau: en pla gairebé tota l'energia se'n va a vèncer l'aire, però en una pujada pronunciada l'enemic número u és la gravetat. Per això els números canvien tant entre una etapa plana i una de muntanya.

Watts per quilo: per què a la muntanya guanyen els lleugers

Fixa't en la fórmula de l'energia potencial: la massa m multiplica. Com més peses, més energia necessites per pujar la mateixa altura a la mateixa velocitat. Per això en ciclisme no es mira la potència bruta, sinó la relació watts/quilo (W/kg): els watts que genera el corredor dividits pel que pesa.

Un exemple amb dos ciclistes pujant el mateix port:

CiclistaPotènciaPesWatts/quilo
Escalador lleuger360 W60 kg6,0 W/kg
Corredor potent420 W78 kg5,4 W/kg

El segon genera més watts en total, però puja més a poc a poc, perquè ha d'arrossegar més quilos cap amunt. En una etapa com la d'avui, amb prop de 4.000 metres acumulats, aquesta diferència de W/kg es tradueix en minuts. El que en pla seria un avantatge (més múscul, més potència) a la muntanya es torna un llast literal.

Això explica de cop tres coses que veus en qualsevol retransmissió:

  1. Per què els escaladors estan tan prims: baixar pes apuja els W/kg sense entrenar més.
  2. Per què en pla el pilot va agrupat (per rellevar-se i trencar l'aire) i a la pujada es trenca a trossos.
  3. Per què una bici de muntanya lleugera de debò importa: cada quilo de més és energia extra que gastes en cada metre que puges.

Com s'estudia això a classe de Física

Aquest tema entra de ple al bloc de treball, energia i potència de Física de Batxillerat, i apareix a la selectivitat amb enunciats calcats: "un cos de tanta massa puja tanta altura, calcula el treball i la potència". L'error més típic a l'examen és confondre treball amb potència: el treball (o l'energia) es mesura en joules i no depèn del temps; la potència són joules per segon (watts) i sí que depèn de la rapidesa amb què ho fas.

Els altres errors que més nota treuen: oblidar convertir els minuts a segons abans de dividir, fer servir g = 10 quan l'enunciat demana 9,8 (o a l'inrevés), i perdre el rastre de les unitats. Un truc de professor: escriu sempre les unitats a la dreta de cada número i "cancel·la-les" com si fossin fraccions; si el resultat no et surt en les unitats correctes, alguna cosa has fet malament abans de l'últim pas.

Quan val la pena un professor particular de Física

Si els conceptes de treball, energia i potència se't barregen, o portes setmanes encallat amb les unitats i els aïllaments, una explicació un a un ho canvia tot: en un parell de sessions s'ordena el que a classe anava massa ràpid. És justament el tipus de tema en què un bon exemple —com el del ciclista pujant un port— val més que rellegir el llibre deu vegades.

A Eurekademy pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte amb un dels nostres professors, sense compromís. Si vols, fes un cop d'ull a les nostres classes particulars de física i arriba al pròxim examen amb l'energia i la potència dominades de veritat.

Necessites ajuda amb aquesta assignatura?

Un professor expert pot resoldre els teus dubtes en una sola classe. La primera té un 50% de descompte i sense compromís.

Practica amb simulacres PAUPrepara Física amb un professor → 1a al 50%Demanar classes de FísicaGuia completa de Batxillerat