WhatsApp
Saltar al contingut
Eurekademy

Què és un vector i com es representa (sense embolics)

Un vector és el primer concepte que se't encalla a Física de 1r de Batxillerat, i arrossega tota la resta: sense tenir clar què és un vector no hi ha cinemàtica ni dinàmica que surti. En aquesta guia t'expliquem què és un vector, en què es diferencia d'un nombre normal, quines són les seves parts i com es representa, amb un exemple resolt pas a pas i els errors que més nota treuen a l'examen.

Què és un vector i en què es diferencia d'un escalar

Un vector és una magnitud que, per quedar definida, no en té prou amb un nombre: necessita també una direcció i un sentit. La Reial Acadèmia Espanyola el defineix en la seva accepció física com "tota magnitud en la qual, a més de la quantia, cal considerar el punt d'aplicació, la direcció i el sentit" (Diccionario de la lengua española, RAE).

El contrari és un escalar: una magnitud que queda definida només amb un nombre i la seva unitat. La massa d'una caixa són 5 kg i prou; no té "direcció". En canvi, si t'empenyen amb una força, importa molt cap a on: no és igual que t'empenyin cap endavant que cap a un costat. Aquesta és la diferència que ho decideix tot.

MagnitudEscalar o vectorial?Què necessita per quedar definida
MassaEscalarUn nombre i la seva unitat (5 kg)
TemperaturaEscalarUn nombre i la seva unitat (18 °C)
VelocitatVectorialMòdul, direcció i sentit
ForçaVectorialMòdul, direcció i sentit
DesplaçamentVectorialMòdul, direcció i sentit

El treball amb magnituds vectorials és un contingut bàsic de la Física de Batxillerat que fixa el currículum oficial (Reial Decret 243/2022, BOE). No és cap adornament: apareix en cinemàtica, dinàmica i camps durant els 2 anys de Batxillerat, així que entendre'l bé en les primeres 3 setmanes de curs t'estalvia mesos d'anar a remolc.

Les parts d'un vector: mòdul, direcció, sentit i origen

Un vector es dibuixa com una fletxa, i aquesta fletxa guarda quatre informacions. Si entens aquestes quatre, ja el tens:

  • Mòdul: la llargada de la fletxa, és a dir, el valor numèric de la magnitud. Si un cotxe va a 90 km/h, el mòdul és 90.
  • Direcció: la recta sobre la qual es recolza la fletxa (horitzontal, vertical, a 30°…). Compte: la direcció és la recta, no el "cap a on".
  • Sentit: cap a quin costat d'aquesta recta apunta la punta de la fletxa. Una mateixa direcció té dos sentits oposats.
  • Origen o punt d'aplicació: des d'on actua el vector.

L'error més típic de classe és confondre direcció i sentit. "Vertical" és una direcció; "cap amunt" i "cap avall" són els dos sentits d'aquesta mateixa direcció. En un examen, dir que dos vectors "tenen la mateixa direcció però sentit diferent" (com el pes i la normal) és exactament el que busquen els correctors.

Com es representa un vector: components i exemple pas a pas

Dibuixar fletxes va bé per entendre, però per calcular es fan servir les components: les projeccions del vector sobre els eixos X i Y. Un vector al pla s'escriu com una parella de nombres, per exemple (3, 4), que vol dir "3 cap a la dreta i 4 cap amunt".

Vegem un cas. Imagina que arrossegues una maleta estirant de la nansa amb una força de 10 N que forma 30° amb el terra. Quanta d'aquesta força empeny cap endavant i quanta estira cap amunt? Es descompon així:

  1. Dibuixa els eixos X (horitzontal) i Y (vertical) amb l'origen al punt d'aplicació.
  2. Projecta sobre X: la component horitzontal és F·cos(30°) = 10 · 0,87 ≈ 8,7 N. Això és el que de debò fa avançar la maleta.
  3. Projecta sobre Y: la component vertical és F·sin(30°) = 10 · 0,5 = 5 N. Això és el que estira cap amunt (i li resta pes aparent).
  4. Comprova el mòdul: amb el teorema de Pitàgores, √(8,7² + 5²) ≈ 10 N. Si no et dona el valor original, alguna cosa falla.

Per sumar vectors, se sumen les components per separat: la X amb la X i la Y amb la Y. Així, (3, 4) + (1, 2) = (4, 6). És la raó per la qual treballar amb components és tan còmode: converteix la geometria de fletxes en sumes de nombres.

Els errors més comuns amb els vectors (i com evitar-los)

Com a professor que corregeix aquests exercicis, aquests són els errors que més punts costen, i poden valer fins a 2 punts en un examen de cinemàtica:

  • Sumar mòduls en lloc de components. Si un vector fa 3 i un altre 4, la seva suma no fa 7 llevat que vagin en la mateixa direcció. Cal sumar component a component.
  • Oblidar el signe. Una component cap a l'esquerra o cap avall és negativa. Perdre els signes és l'error número u en descompondre.
  • Confondre sinus i cosinus. El cosinus va amb l'eix al qual l'angle està "enganxat"; el sinus, amb l'altre. Dibuixa sempre el triangle abans de decidir.
  • Donar un vector com a resposta final sense mòdul. Si l'enunciat demana "la força resultant", cal donar mòdul, direcció i sentit, no només les components.

La manera d'evitar-los no és memoritzar: és dibuixar sempre el vector i els seus eixos abans de tocar la calculadora. Dedica-hi unes 2 hores a fer descomposicions a mà i repassa 10 min al dia el triangle del sinus i el cosinus; en una setmana deixa de ser un misteri.

Quan val la pena un professor particular de física

Els vectors són la base de tota la Física del curs: si queden a mitges a l'octubre, el forat no es tanca sol, s'eixampla amb cada tema nou (cinemàtica, dinàmica, camps). Per això, quan l'assignatura se't comença a acumular, el que de debò funciona no és un atracó al juny, sinó continuïtat: el mateix professor particular de Física i el mateix ritme de setembre a juny, per no tornar a quedar-te enrere. El pla anual d'Eurekademy està pensat just per a això —sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat—, de manera que el reforç sigui una rutina del curs i no un apedaç d'última hora.

I si prefereixes provar abans de decidir el curs sencer, pots començar amb una primera classe amb un 50% de descompte: sense compromís, per veure si encaixa. Si funciona, molts alumnes recuperen la base de vectors en un parell de sessions i deixen d'arrossegar el problema la resta de l'any.

Preguntes freqüents

Un vector i un escalar són el mateix amb un nom diferent?

No. Un escalar queda definit només amb un nombre i la seva unitat, com la massa o la temperatura. Un vector necessita a més direcció i sentit, com la velocitat o la força. Aquesta diferència és la que fa que els vectors se sumin de manera diferent als nombres normals.

Quina diferència hi ha entre direcció i sentit?

La direcció és la recta sobre la qual es recolza el vector (per exemple, la vertical). El sentit és cap a quin costat d'aquesta recta apunta: una mateixa direcció vertical té dos sentits, cap amunt i cap avall. Confondre'ls és l'error més habitual als exàmens.

Per què es fan servir les components en lloc de dibuixar fletxes?

Perquè calcular amb fletxes és incòmode i amb components es redueix a sumar i restar nombres: la component X amb la X i la Y amb la Y. A més, permet comprovar el resultat amb el teorema de Pitàgores i evita errors de mesura en dibuixar.

Necessites ajuda amb aquesta assignatura?

Un professor expert pot resoldre els teus dubtes en una sola classe. La primera té un 50% de descompte i sense compromís.

Practica amb simulacres PAUPrepara Física amb un professor → 1a al 50%Demanar classes de FísicaGuia completa de Batxillerat