Per què Física de 2n fa més por del compte
Física de 2n castiga alhora dues coses: entendre el model físic i manejar l'aparell matemàtic de 2n (derivades, integrals senzilles, vectors). Si coixeges d'una, l'altra no et salva, i per això suspèn gent que va aprovar còmoda Física i Química de 1r.
El segon problema és de calendari. El temari és llarg i tot es recolza en el que hi ha abans: el camp gravitatori et prepara el llenguatge de camps que després reutilitzes en el camp elèctric i en el magnètic. Una llacuna del primer trimestre no es queda quieta, creix tota sola fins al juny. Començar bé des del primer examen del curs val per tres tardes de repàs al maig.
La bona notícia: és una matèria molt predictible. Els tribunals repeteixen estructura any rere any i el currículum oficial està publicat, així que saps exactament què et poden preguntar abans d'obrir el llibre.
Què entra a Física de 2n: els blocs que pesen de debò
El currículum de la matèria el fixa el Reial Decret 243/2022 (BOE), que ordena els sabers bàsics de Batxillerat. Cada comunitat concreta el seu examen de selectivitat sobre aquesta base, però els blocs són aquests i el seu pes relatiu amb prou feines es mou:
| Bloc | Pes típic a l'examen | Dificultat |
|---|---|---|
| Camp gravitatori | Alt | Mitjana |
| Camp elèctric i magnètic (electromagnetisme) | Alt | Alta |
| Ones i so | Mitjà | Mitjana |
| Òptica (geomètrica i física) | Mitjà | Mitjana |
| Física moderna (quàntica i nuclear) | Mitjà | Alta en teoria, baixa en càlcul |
Traducció pràctica: gravitatori i electromagnetisme són la meitat de la nota i comparteixen el concepte de camp, així que dominar-los aviat et desencalla gairebé tot. La física moderna fa por per la teoria, però els seus problemes de càlcul (efecte fotoelèctric, desintegració) són dels més agraïts: amb dues fórmules en resols la majoria.
Com estudiar Física de 2n pas a pas
L'error de base és llegir teoria i sentir que "ja ho entens". A Física entendre és resoldre. Aquest és l'ordre que funciona, bloc a bloc:
- Fixa el model abans que la fórmula. Abans de tocar números, tingues clar quina magnitud descriu cada símbol i de què depèn (un camp cau amb la distància, un potencial és energia per unitat de càrrega o massa). La fórmula és la conseqüència, no el punt de partida.
- Fes 2 o 3 problemes resolts del bloc seguint cada aïllament amb llapis, sense saltar-te passos ni unitats.
- Resol sense mirar la solució. Si t'encalles més de 10 minuts, torna al resolt, entén el pas que fallava i comença'n un altre des de zero. Encallar-te i sortir-ne és justament on s'aprèn.
- Treballa sempre en unitats del SI. La meitat dels errors d'aquest curs són d'unitats, no de física.
- Repassa en espiral. Dedica els primers 10 minuts de cada sessió a un problema d'un bloc ja vist. Així el gravitatori no se t'oxida mentre fas ones.
Amb 4 hores setmanals ben repartides (millor quatre sessions d'una hora que una marató de quatre) arribes de sobres al dia a dia. A la recta final, puja a 6 i prioritza problemes sobre teoria.
Un problema de camp gravitatori resolt pas a pas
Vegem com es pensa un problema típic d'examen, perquè vegis que no hi ha màgia, hi ha mètode. Enunciat: un satèl·lit descriu una òrbita circular al voltant de la Terra. Volem la velocitat orbital en funció del radi de l'òrbita.
- Identifica la física. El satèl·lit gira: necessita una força centrípeta. L'única força real és la gravetat. Doncs la gravetat ÉS la centrípeta. Aquest salt conceptual és tot el problema.
- Escriu la igualtat. Força gravitatòria = força centrípeta:
G·M·m/r² = m·v²/r. - Simplifica. La massa del satèl·lit (m) marxa dels dos costats; una r també. Queda
v² = G·M/r. - Aïlla i llegeix el resultat.
v = √(G·M/r). Interpretació: com més alta és l'òrbita (r més gran), menor és la velocitat. Contraintuïtiu i molt preguntat.
Fixa't en el que importa: no has memoritzat la fórmula final, l'has construïda des d'una idea (gravetat = centrípeta). El dia de l'examen, si l'oblides, la tornes a treure en 2 minuts. Això és entendre Física.
Els errors que més nota treuen
Corregint exàmens es repeteixen sempre les mateixes errades, i gairebé cap és de "no saber". Són de mètode:
- Saltar-se el plantejament. Anar de dret a la calculadora sense escriure de quina llei parteixes. Molts tribunals donen fins a la meitat dels punts pel plantejament correcte encara que el número final falli.
- Barrejar unitats. Quilòmetres amb metres, grams amb quilos. Un factor 1000 mal posat tira el problema sencer.
- Confondre escalars i vectors. Sumar camps o forces com si fossin números en lloc de compondre'ls com a vectors.
- Estudiar només problemes i abandonar la teoria. A la selectivitat hi ha preguntes teòriques i qüestions curtes que valen 2 punts sobre 10: regalar-les és absurd.
- Deixar la Física moderna per al final. Cau segur i els seus problemes són fàcils; arribar sense haver-la tocat és llençar punts de franc.
Quan val la pena un professor particular de Física
Física de 2n té aquesta trampa que tot es recolza en el que hi ha abans: una llacuna del primer trimestre —els camps, els aïllaments, els vectors— no es queda petita, s'engrandeix tota sola cada setmana fins que al maig ja arrossega mig temari. Quan això passa, un reforç continu rendeix molt més que una empenta solta la vigília de l'examen: el pla de Batxillerat d'Eurekademy és justament això, el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, perquè la base no es torni a obrir i arribis a la selectivitat amb la matèria al dia. És sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat si prefereixes assegurar el curs sencer d'un cop.
I si el que vols és provar abans de comprometre't a res, pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte: una hora per localitzar on és la llacuna i com es tanca, sense més lligams. Molts alumnes recuperen uns quants punts a l'avaluació següent només ordenant el mètode i deixant d'estudiar Física com si fos de memoritzar.
Preguntes freqüents
Es pot aprovar Física de 2n si vinc fluix de matemàtiques?
Sí, però és la primera esquerda que cal tapar. La física de 2n fa servir derivades, integrals senzilles i vectors constantment. Dedica les primeres setmanes del curs a repassar aquesta base matemàtica en paral·lel: si vas resolent el càlcul amb soltesa, la física deixa de semblar impossible i es converteix a aplicar idees clares.
Quantes hores cal estudiar Física a la setmana a 2n?
Entre 3 i 4 hores setmanals durant el curs, repartides en diverses sessions curtes millor que en una de llarga. En les 3 setmanes prèvies a un examen important o a la selectivitat, puja a 5 o 6 hores i dedica la majoria a resoldre problemes d'exàmens anteriors, no a rellegir apunts.
Quin bloc convé portar millor per a la selectivitat?
Camp gravitatori i electromagnetisme, perquè concentren gran part de la nota i comparteixen el concepte de camp: dominar-los aviat et desencalla la resta del temari. No descuidis la Física moderna: fa por en teoria però els seus problemes són dels més senzills i cauen gairebé sempre.