Per què aquests dies tothom parla d'escons
Espanya vota el 29 de novembre. El Consell de Ministres va aprovar el decret de convocatòria a primers d'octubre i comença una campanya que acabarà el 27 de novembre (La Moncloa · Govern d'Espanya). En joc, els 350 diputats del Congrés.
I aquí ve el que confon gairebé tothom: el partit més votat no sempre s'emporta una part d'escons igual a la seva part de vots. Un partit amb el 42% dels vots pot acabar amb el 40% dels escons, i un de petit amb el 6% es pot quedar amb zero. No és trampa ni error de recompte: és pura aritmètica. Es diu sistema D'Hondt.
Què és la llei D'Hondt (i per què no és una llei)
L'anomenem «llei», però no ho és: és una fórmula matemàtica que reparteix els escons de cada província entre els partits. La va dissenyar el jurista belga Victor D'Hondt el 1878 i Espanya la fa servir per triar el Congrés. Abans de repartir, hi ha dos filtres que convé recordar:
- Els escons es reparteixen província a província, no en una sola bossa estatal: hi ha 50 circumscripcions, més Ceuta i Melilla.
- Dins de cada província, només entren al repartiment els partits que superen el 3% dels vots d'aquella circumscripció. La resta queda fora abans de començar.
Amb els partits que passen el filtre, el mètode és senzill d'enunciar: divideixes els vots de cada partit entre 1, 2, 3, 4… fins al nombre d'escons que reparteix la província, i reparteixes els escons als quocients més alts, de més gran a més petit, fins que s'esgoten.
Un exemple pas a pas amb números
Imagina una província que reparteix 5 escons i 100.000 vots vàlids repartits així: partit A, 42.000 (42%); B, 31.000 (31%); C, 19.000 (19%); D, 6.000 (6%); i E, 2.000 (2%). El 3% són 3.000 vots, així que E queda fora de sortida. Ara dividim els vots de cada partit entre 1, 2, 3, 4 i 5:
| ÷ | A (42.000) | B (31.000) | C (19.000) | D (6.000) |
|---|---|---|---|---|
| 1 | 42.000 | 31.000 | 19.000 | 6.000 |
| 2 | 21.000 | 15.500 | 9.500 | 3.000 |
| 3 | 14.000 | 10.333 | 6.333 | 2.000 |
| 4 | 10.500 | 7.750 | 4.750 | 1.500 |
| 5 | 8.400 | 6.200 | 3.800 | 1.200 |
Marquem els 5 quocients més alts de tota la taula: 42.000 i 21.000 (A), 31.000 i 15.500 (B) i 19.000 (C). Resultat: A s'emporta 2 escons, B dos més i C un. D, amb el 6% dels vots, es queda amb zero.
Fixa't en el detall: A va treure el 42% dels vots i B el 31%, però tots dos acaben amb 2 escons de 5. El mètode no «roba» vots; simplement premia una mica els partits grans i penalitza els petits, sobretot quan la província reparteix pocs escons. Aquesta és l'arrel que un vot no «pesi» igual a Sòria (que reparteix 2 escons) que a Madrid (que en reparteix més de 30).
Què te'n portes a classe de Matemàtiques
D'Hondt és un exercici perfecte de proporcionalitat i divisió entera: no hi ha fórmules estranyes, només dividir, ordenar de més gran a més petit i comparar. És just el tipus de problema que surt a Matemàtiques aplicades a les ciències socials, i l'errada més comuna quan es practica és oblidar el filtre del 3% o deixar de dividir massa aviat. Per dominar-lo, aquest ordre funciona:
- Treu primer els partits que no arriben al llindar del 3%; si no, reparteixes escons que no toquen.
- Construeix la taula sencera fins al nombre d'escons, encara que alguns quocients semblin irrellevants.
- Ordena tots els quocients junts, no partit a partit, i ves assignant de més gran a més petit.
Fes-ho amb els resultats reals de la teva província quan surtin el 29-N: entendràs el telenotícies i, de passada, hauràs repassat mig tema sense adonar-te'n.
Quan val la pena un professor particular
Si la proporcionalitat, els percentatges o l'estadística se't resisteixen, una empenta a temps estalvia setmanes d'angoixa. Amb un professor particular treballes just allò que se't fa bola, amb exemples com aquest i al teu ritme. A Eurekademy pots provar-ho amb una primera classe amb un 50% de descompte: el just per veure si encaixa. Fes un cop d'ull a les nostres classes de matemàtiques i decideix amb l'assignatura ja començada.