Guies, consells i recursos per a estudiants. Escrits per professors.
Avui, 14 de juliol, el Tour de França s'endinsa de ple a la muntanya amb una etapa duríssima. I cada cop que un ciclista ataca en una pujada, està resolent en directe un problema de física de Batxillerat: treball, energia potencial i potència. T'expliquem què passa de veritat en aquelles cames i per què en pujada sempre acaben guanyant els més lleugers.
Llegir article →Segur que has sentit mil vegades la paraula "inflació" a les notícies, però poques vegades te l'han explicada bé. La idea de fons és senzilla: és la raó per la qual amb el mateix bitllet de 20 euros cada cop t'endús menys coses del súper. A Economia de Batxillerat la inflació és un tema que surt segur, i entendre-la de veritat —què és, per què passa i com es mesura— t'estalvia mitja assignatura. En aquesta guia te l'expliquem sense fórmules estranyes i amb un exemple resolt pas a pas.
Llegir article →El Mundial 2026 entra a la recta final i, amb les semifinals a tocar, mig planeta torna a al·lucinar amb aquells llançaments de falta que envolten la barrera i s'esmunyen per l'escaire. Sembla màgia, però té nom, equacions i fins i tot una pàgina de la NASA: és l'efecte Magnus, i és exactament el tipus de física que s'estudia al batxillerat. Ho desgranem.
Llegir article →La Revolució Industrial és un dels temes estrella de 4t d'ESO, i també un dels que pitjor s'estudien: molta gent memoritza dates i invents solts sense entendre què va canviar de veritat. En aquesta guia t'ho expliquem amb claredat: què va ser, per què va començar a la Gran Bretanya, quines màquines ho van desencadenar i com va transformar del tot la manera de viure i treballar. Amb un exemple concret i els errors que més nota treuen a l'examen.
Llegir article →A l'estiu mig món persegueix el bronzejat i l'altre mig fuig de les cremades, però gairebé ningú sap què passa de veritat a la seva pell. Bronzejar-se no és que et «torris» com una torrada: és una resposta de defensa que el teu cos activa per protegir-se del sol. Aquí t'expliquem, amb biologia de veritat i sense embolics, què és la melanina, per què uns es bronzegen i altres només es cremen, i tres curiositats que et sorprendran.
Llegir article →Comences un cicle de FP d'informàtica (DAM, DAW o ASIR) i el mòdul de Programació t'espanta perquè mai has escrit una línia de codi. És la matèria que més gent suspèn a primer, però no perquè sigui impossible: se suspèn per estudiar-la com si fos teoria de memoritzar, quan en realitat és una habilitat pràctica. En aquesta guia t'expliquem el mètode que funciona des de zero, amb un exercici resolt pas a pas i els errors que més nota treuen.
Llegir article →Quan arriba la plaça a la preinscripció de juliol, molta gent es planteja el mateix dubte: em quedo amb el grau que volia o intento un doble grau? Sona a pla perfecte —dos títols pel preu d'un de temps—, però no és per a tothom. Canvien els anys, els crèdits, la nota que necessites i, sobretot, la càrrega de treball real. En aquesta guia t'expliquem en què es diferencien de debò, què guanyes i què sacrifiques, i per a quin perfil val la pena una doble titulació, perquè decideixis amb dades i no pel que "sona millor".
Llegir article →L'efecte fotoelèctric és un d'aquells temes de Física de 2n de Batxillerat que sembla estrany fins que algú te l'explica bé: il·lumines un metall i surten electrons disparats. El detall que el fa històric és que la llum no es comporta com hauria, i aquesta contradicció és la que Einstein va resoldre el 1905. En aquesta guia t'expliquem què és, l'equació que el descriu i com resoldre un problema pas a pas sense encallar-te a l'examen.
Llegir article →Els climogrames semblen un embolic de línies i barres, però en realitat es llegeixen seguint sempre el mateix ordre. En aquesta guia t'ensenyem a interpretar-los pas a pas: on són les temperatures, on les precipitacions, com detectar l'estació seca i com posar-li nom al clima. Amb un exemple resolt i els errors que més nota treuen a l'examen de Geografia de l'ESO.
Llegir article →Acabar un Grau Superior no et tanca la porta de la universitat: te l'obre sense haver de repetir Batxillerat ni fer la PAU sencera. Però la nota amb què hi entres depèn de decisions que es prenen amb mesos d'antelació. En aquesta guia t'expliquem com es calcula la teva nota d'admissió, com pujar-la fins a 4 punts amb la fase voluntària i quines assignatures del cicle et poden estalviar crèdits un cop dins del grau.
Llegir article →A la universitat no suspèn qui escriu pocs apunts, sinó qui els escriu sense sistema. Ho copies tot el que diu el professor, arribes a casa i tens cinc folis que no diuen res. El mètode Cornell resol just això: organitza el full perquè estudiar sigui repassar, no començar de zero. T'expliquem com muntar-lo, amb un exemple real pas a pas i els errors que fan que no funcioni.
Llegir article →A Dibuix Tècnic gairebé ningú suspèn per no saber resoldre el problema: se suspèn per detalls que el corrector penalitza encara que la figura estigui ben plantejada. Acotar dues vegades el mateix, no trobar el punt exacte de tangència o mesurar al dièdric on no hi ha veritable magnitud tiren una làmina que valia un notable. En aquesta guia repassem els errors que més punts costen a Batxillerat i com evitar-los amb la lògica de qui corregeix, no repetint làmines a cegues.
Llegir article →Quan sents que un estel és a "quatre anys llum", sembla que parlem de quant de temps trigaries a arribar-hi. Però un any llum no mesura temps: mesura distància. És una d'aquestes trampes del llenguatge que confon mig institut. Aquí t'expliquem què és de veritat, amb xifres reals i exemples que s'entenen a la primera.
Llegir article →Traduir llatí no falla per falta de vocabulari, sinó per mètode. La majoria d'estudiants de Batxillerat perden punts sempre pels mateixos motius: tradueixen paraula per paraula en l'ordre del text, confonen un nominatiu amb un acusatiu o comencen sense haver localitzat el verb. En aquesta guia repassem els errors que més nota treuen, et donem un mètode pas a pas i resolem una frase sencera perquè vegis com s'aplica.
Llegir article →Si hi ha dos temps verbals que porten de corcoll qualsevol que estudia anglès a l'ESO, són el present perfect i el past simple. La confusió gairebé mai és mandra: és que en català i en castellà els barregem sense pensar i arrosseguem aquest costum a l'anglès. En aquesta guia et donem la regla que de debò funciona, les paraules que t'avisen de quin temps toca i els errors que més punts treuen als exàmens.
Llegir article →Gairebé tothom creu que la nota mitjana de la carrera és la mitjana de sempre: sumar les notes i dividir. No ho és. A la universitat cada assignatura pesa segons els seus crèdits, i això canvia el resultat més del que imagines. En aquesta guia t'expliquem la fórmula real, la calculem pas a pas amb un exemple i et expliquem per què aquesta xifra decideix beques, places de màster i fins i tot la teva plaça d'Erasmus.
Llegir article →És el dubte que més es repeteix quan algú es planteja Formació Professional: Grau Mitjà o Grau Superior? No són dues versions del mateix amb diferent dificultat. Canvien el requisit d'entrada, el títol que treus, les portes que obren després i, sobretot, el punt del qual parteixes. En aquesta guia t'expliquem les diferències reals, com es passa d'un a l'altre i quin t'encaixa, perquè no t'equivoquis en omplir la preinscripció.
Llegir article →El comentari d'obra és la part que més espanta d'Història de l'Art i, alhora, la que més nota dona si la domines. La clau és que no va de memoritzar dates: va de saber mirar i ordenar el que veus. Gairebé tots els comentaris bons segueixen la mateixa estructura —fitxa tècnica, context, anàlisi formal i significat—, així que n'hi ha prou amb interioritzar aquest esquema i aplicar-lo. En aquesta guia et donem el mètode pas a pas i l'apliquem a una obra real, «Les Menines» de Velázquez, perquè vegis exactament què escriure i què busca el corrector.
Llegir article →
