Per què es perd tanta nota a Dibuix Tècnic encara que sàpigues resoldre
L'error de fons és tractar l'assignatura com si només comptés el resultat geomètric. En realitat, el corrector puntua tres coses: el plantejament, l'execució exacta i la presentació. Pots tenir el traçat correcte i perdre fins a 2 punts sobre 10 per una acotació mal feta o per deixar la làmina bruta de línies de construcció.
La conseqüència és que el 30% dels errors que baixen la nota no són de "no saber", sinó de mètode: pressa, no repassar i no diferenciar l'auxiliar del definitiu. Són errors barats de corregir un cop els identifiques, perquè no depenen d'estudiar més teoria, sinó de treballar amb ordre.
Per això aquest repàs va per blocs segons on s'escapen de debò els punts: acotació, tangències, sistema dièdric i perspectiva. En cadascun veuràs l'error típic i la comprovació concreta que l'evita.
Errors d'acotació: els que més punts costen
L'acotació és on més se sagna, perquè sembla secundària i es fa amb presses al final. La norma és clara: cada mesura s'acota una sola vegada, amb la cota mínima necessària per definir la peça sense ambigüitat ni dades repetides.
| Error d'acotació | Per què penalitza | Com evitar-ho |
|---|---|---|
| Acotar dues vegades la mateixa mesura | Sobreacotació: crea contradiccions si un valor no quadra | Cada dimensió, una única cota |
| Acotar sobre línies ocultes | Va contra norma; la cota ha d'anar sobre arestes vistes | Treu la cota a la vista on l'aresta és real |
| Encadenar totes les cotes en sèrie | L'error de cada cota s'acumula a l'última | Fes servir cotes en paral·lel des d'un origen comú |
| Oblidar el símbol Ø o R | Un diàmetre sense Ø s'interpreta com a longitud | Ø per a diàmetres, R per a radis, sempre |
| Xifra de cota invertida | S'ha de llegir des de baix o des de la dreta | Orienta el número sense girar la làmina 180° |
Un exemple de sobreacotació: si acotes l'amplada total d'una peça (60) i a més acotes els tres trams que la componen (20 + 20 + 20), estàs donant una dada de més. Si per un error de traçat aquests trams no sumen 60, el corrector té dues veritats que es contradiuen. La regla: acota els trams o el total, no tots dos.
Errors en tangències i enllaços
Les tangències hi cauen gairebé sempre, i l'error no és dibuixar l'arc, sinó no localitzar el punt de tangència exacte. Sense aquest punt, l'enllaç queda amb un canvi brusc visible i allà se'n va la nota, encara que l'arc tingui el radi correcte.
Hi ha dues propietats que resolen la majoria de casos i convé tenir-les gravades:
- Recta i circumferència: el radi que va al punt de tangència és perpendicular a la recta. Per això el punt de tangència és el peu de la perpendicular traçada des del centre.
- Dues circumferències: el punt de tangència és sempre sobre la línia que uneix els centres. En tangència exterior, la distància entre centres és la suma de radis; en interior, la diferència.
Per exemple, per enllaçar dues rectes amb un arc de radi donat, el centre de l'arc és a aquesta distància de totes dues rectes (a la bisectriu), i els punts de tangència són els peus de les perpendiculars des del centre a cada recta. Si dibuixes l'arc "a ull" sense marcar aquests peus, l'enllaç no serà tangent i es nota a primer cop d'ull.
Errors al sistema dièdric i les vistes
El dièdric concentra els errors conceptuals. El més car és mesurar una longitud directament sobre una projecció: un segment només es veu en veritable magnitud si és paral·lel al pla de projecció. Si està inclinat, cal abatre'l o girar-lo abans de mesurar; si mesures sense més, el valor és fals.
Els altres dos clàssics són confondre cota amb allunyament i trencar la correspondència entre projeccions:
- Cota davant d'allunyament: la cota és l'alçada (distància al pla horitzontal) i es veu a l'alçat; l'allunyament és la distància al pla vertical i es veu a la planta. Intercanviar-los col·loca el punt en un altre lloc de l'espai.
- Correspondència: alçat i planta comparteixen les referències verticals; planta i perfil comparteixen l'allunyament. Si les projeccions no "quadren" amb les línies de referència, alguna està mal situada.
- Arestes vistes i ocultes: el que queda tapat va amb línia de traços. Dibuixar-ho tot amb línia contínua és un error de norma que el corrector detecta a l'instant.
Un truc de comprovació: abans de donar per bona una peça en dièdric, mira que cada punt tingui la mateixa referència horitzontal a l'alçat i la planta, i el mateix allunyament a la planta i el perfil. Dos minuts de repàs eviten l'error que més es repeteix.
Errors en perspectiva: axonomètrica i cònica
En axonometria isomètrica els tres eixos van a 120° entre si, i el coeficient de reducció real és 0,816; a la pràctica se sol dibuixar a escala 1 (sense reduir) i s'indica, però barrejar mesures reduïdes i sense reduir a la mateixa peça descompon tot. L'error típic és mesurar sobre una direcció que no és un eix: en isomètric només pots portar mesures reals sobre les tres direccions dels eixos, mai sobre una diagonal.
En perspectiva cònica els errors més habituals són aquests:
- Línia de l'horitzó mal col·locada: defineix el punt de vista; si la mous a mitja làmina, les fugues deixen de tenir sentit.
- Fugues que no convergeixen: totes les arestes en profunditat han d'anar al seu punt de fuga sobre l'horitzó, no cadascuna pel seu compte.
- Confondre cònica d'un i de dos punts: segons com es recolzi l'objecte hi haurà un o dos punts de fuga; triar malament el nombre deforma la peça.
La comprovació ràpida: recolza un regle a les arestes que haurien de fugar i verifica que es tallen just al punt de fuga. Si es creuen abans o després, cal corregir abans d'entintar.
Quan val la pena un professor/a particular de Dibuix Tècnic
Si els errors són de despistament i amb aquestes comprovacions baixen, pots anar pel teu compte. Però hi ha senyals que convé suport: quan repeteixes el mateix tipus d'error làmina rere làmina, quan el dièdric se't resisteix per més problemes que facis, o quan arribes just de temps a l'examen i no acabes els 2-3 problemes que sol haver-hi.
Un professor particular (o professora) detecta el teu patró concret —gairebé sempre són dos o tres errors que es repeteixen— i et dona làmines fetes a la teva mida i una rutina de traçat net. Amb 2 o 3 hores setmanals de pràctica dirigida, i sobretot a les 2 setmanes prèvies a l'examen, és quan més rendeix aquest treball. A Eurekademy pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte, sense compromís, i veure-ho aplicat a les teves pròpies làmines. Si prepares l'assignatura de Dibuix Tècnic de cara a Batxillerat o a la selectivitat, unes setmanes de pràctica guiada canvien la nota més que mil làmines repetides sense correcció.
Preguntes freqüents
Quant baixa la nota una acotació mal feta a Dibuix Tècnic?
Depèn del criteri de cada examen, però l'acotació i la presentació solen valer entre 1 i 2 punts sobre 10, així que un descuit aquí pot passar un notable a un aprovat just. Cada cota repetida o mal orientada resta dècimes que se sumen ràpid. Acotar amb norma és de les coses més rendibles que pots repassar.
Com trobo sempre el punt de tangència?
Recorda les dues regles base: entre recta i circumferència, el punt de tangència és el peu de la perpendicular des del centre a la recta; entre dues circumferències, és sobre la línia que uneix els centres. Marca'ls abans de traçar l'arc i l'enllaç sortirà net, sense el canvi brusc que delata que s'ha fet a ull.
Per què no puc mesurar directament al sistema dièdric?
Perquè una projecció només mostra la veritable magnitud d'un segment si aquest és paral·lel al pla de projecció. Si el segment està inclinat, la projecció el mostra escurçat, així que mesurar-hi dona un valor fals. Primer cal abatre o girar el segment per veure'l en veritable magnitud i llavors mesurar.
Quins gruixos de línia he de fer servir per no perdre punts de presentació?
La norma marca dos gruixos en relació 2 a 1: línia gruixuda per a les arestes vistes i línia fina —la meitat de gruix— per a eixos, línies auxiliars i cotes. Els eixos van amb línia de traç i punt. Diferenciar bé els gruixos i esborrar la construcció sobrant és el que separa una làmina d'excel·lent d'una de correcta però bruta.