Saltar al contingut
Eurekademy

Fi del món el 13 de novembre: l'equació que ho va predir (i que va fallar)

Aquests dies corre per les xarxes una data inquietant: el divendres 13 de novembre de 2026, el món s'acaba. I no ho diu cap vident, ho van signar tres científics en una de les revistes més serioses que existeixen. A cinc dies d'aquesta data, la profecia ha tornat a fer-se viral. Aquí t'expliquem què deia de debò aquella equació, per què assenyalava un dia concret i per què, tranquil, el divendres sortirà el sol com qualsevol altre.

Per què tothom parla del divendres 13

El 1960, el físic Heinz von Foerster i dos col·legues de la Universitat d'Illinois van publicar a la revista Science un article amb un títol que no deixa lloc a dubtes: «Doomsday: Friday, 13 November, A.D. 2026». És a dir, el dia del judici final amb data i hora. Segons Popular Science, l'article fa setmanes que circula per les xarxes justament perquè aquesta data ja és aquí.

El primer que convé saber és que hi havia una part de broma en tot plegat. El 13 de novembre era l'aniversari de von Foerster, que abans de ser científic havia treballat com a mag, i va triar un titular espectacular a posta. Però sota la provocació hi havia matemàtiques de debò, i això és el que és interessant.

L'equació que va posar data a l'apocalipsi

Von Foerster no va comptar estrelles ni va llegir cartes: va ajustar la població mundial dels últims segles a una corba. I va detectar una cosa estranya. La població no creixia com un interès compost normal (un percentatge fix cada any), sinó cada cop més de pressa: el temps que trigava a duplicar-se s'anava escurçant. Mira els salts:

  • Cap al 1800 el planeta va arribar als 1.000 milions de persones.
  • El 1927 ja eren 2.000 milions: va trigar uns 127 anys a duplicar-se.
  • El 1974 es van assolir els 4.000 milions: aquest cop, només 47 anys.

Si el temps de duplicació s'encongeix sense parar, la corba es dispara: tendeix a una recta vertical. En llenguatge de classe de matemàtiques, això és una asímptota vertical. Pensa en una funció del tipus 1 dividit entre (2026,87 − t): quan t s'acosta a aquest nombre, el denominador es fa diminut i el resultat esdevé gegantí, cap a l'infinit. Von Foerster va calcular que aquest «infinit» queia a finals de 2026, i hi va posar la cirereta del 13 de novembre. No és que haguessin de néixer infinites persones: és que la fórmula es trenca en aquest punt.

Per què va fallar (i què s'aprèn a classe de mates)

Aquí arriba la lliçó de debò, i és pur Batxillerat. Una corba pot encaixar perfectament amb el passat i alhora ser una pèssima profecia del futur. Extrapolar —allargar una tendència més enllà de les dades— és un dels paranys més comuns, i cau als exàmens una vegada i una altra.

Què va passar a la realitat? Que el creixement va deixar d'accelerar-se. El pic de creixement mundial es va donar a principis dels anys seixanta, just després de l'article, i des de llavors va de baixada. Cap al 1993 la població real ja s'havia quedat per darrere de la corba de von Foerster. Avui som uns 8.300 milions, no pas infinits, i en prop del 55 % dels països la taxa de fecunditat està per sota del nivell de reemplaçament (2,1 fills per dona). La píndola anticonceptiva, l'educació, la vida a les ciutats i la caiguda de la mortalitat infantil van canviar l'equació.

Fixa't en el detall que ho delata: el salt de 4.000 a 8.000 milions va trigar més que l'anterior, no menys. L'interval va deixar d'encongir-se, i amb ell es va enfonsar tota la profecia.

Fita de poblacióAnyAnys des de l'anterior
1.000 milions≈1800—
2.000 milions1927≈127
4.000 milions197447
8.000 milions202248

Aquest és l'error que corregeix un professor quan veu un «i si continua així…» en un examen: un model no és la realitat, és una foto que només val dins d'un rang. Entendre límits, asímptotes i creixement exponencial serveix justament per no empassar-se una gràfica que promet l'infinit. I també per detectar titulars enganyosos, que d'això va mitja Selectivitat de ciències.

Quan val la pena un professor particular de mates

Els límits, les asímptotes i les funcions que creixen o decreixen són de 1r i 2n de Batxillerat, i són justament el punt on molta gent es despenja: s'entenen a mitges, es memoritza el procediment i a l'examen no hi ha manera d'interpretar la gràfica. Si notes que et passa, no és que «se't donin malament les mates», és que falta una base que es pot tapar amb el mètode adequat.

Per això, quan el problema és una llacuna que s'arrossegarà tot el curs, el que de debò funciona és la continuïtat: el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, ja sigui a terminis o en un sol pagament amb descompte. Així no vas apagant focs abans de cada examen, sinó construint sobre ferm.

I si vols provar abans de decidir, a Eurekademy comences amb la teva primera classe amb 50% de descompte. Pots fer un cop d'ull a les nostres classes de matemàtiques i veure si encaixa: molts alumnes recuperen uns quants punts a l'avaluació següent. El divendres 13 no s'acaba el món, però sí que s'acosta el pròxim examen.

Necessites ajuda amb aquesta assignatura?

Un professor expert pot resoldre els teus dubtes en una sola classe. La primera té un 50% de descompte i sense compromís.

Practica amb simulacres PAUPrepara Matemàtiques amb un professor → 1a al 50%Demanar classes de MatemàtiquesGuia completa de Batxillerat
WhatsApp