Què és una equació de segon grau
Una equació de segon grau (o quadràtica) és qualsevol igualtat que es pot escriure en la forma ax2 + bx + c = 0, on a, b i c són números i a mai no és zero. Si a fos zero, desapareixeria la x2 i tornaríem a una equació de primer grau.
El primer de tot, sempre, és deixar l'equació igualada a zero i ordenada: primer el terme amb x2, després el de x i al final el número sol. Fins que no està en aquesta forma, no pots identificar bé els coeficients. Resoldre aquestes equacions forma part del currículum oficial de Matemàtiques de l'ESO, recollit al Reial Decret 217/2022, que inclou tant els mètodes de resolució com el seu context històric.
Els tres tipus: completes i incompletes
No totes les equacions de segon grau es resolen igual. Mirar quins coeficients valen zero t'estalvia temps i errors:
- Completa (
a,bicdiferents de zero): per exemplex2 − 5x + 6 = 0. Aquí sí que convé la fórmula general. - Incompleta sense terme independent (
c = 0): per exemplex2 − 5x = 0. Es treu factor comú:x(x − 5) = 0, així quex = 0ox = 5. No divideixis mai entre x, perdries la solucióx = 0! - Incompleta sense terme en x (
b = 0): per exemple2x2 − 8 = 0. Es aïlla:x2 = 4, i llavorsx = +2ox = −2. Compte amb el doble signe de l'arrel.
A les incompletes la fórmula general també funciona, però la drecera és més ràpida i deixa menys marge d'error.
La fórmula general pas a pas
Per a les equacions completes, l'eina universal és la fórmula general, que pots repassar en vídeo i amb exercicis a Khan Academy:
x = ( −b ± √(b2 − 4ac) ) / 2a
Resolguem x2 − 5x + 6 = 0 pas a pas:
- Identifica els coeficients:
a = 1,b = −5,c = 6. Fixa't en el signe: labés menys cinc. - Calcula el discriminant (el que hi ha dins de l'arrel):
b2 − 4ac = (−5)2 − 4·1·6 = 25 − 24 = 1. - Substitueix a la fórmula:
x = (−(−5) ± √1) / (2·1) = (5 ± 1) / 2. - Separa les dues solucions: amb el signe + surt
x = 6/2 = 3; amb el signe − surtx = 4/2 = 2. - Comprova: substitueix
x = 3a l'equació original:9 − 15 + 6 = 0. Correcte. Fes el mateix ambx = 2.
Aquest últim pas, la comprovació, és el que gairebé ningú no fa i el que et salva dels errors de signe.
El discriminant: quantes solucions té
El discriminant és l'expressió Δ = b2 − 4ac, el que queda sota l'arrel. Abans d'acabar els càlculs ja et diu quantes solucions trobaràs, perquè no es pot fer l'arrel quadrada d'un número negatiu (en els números reals):
| Discriminant (Δ = b² − 4ac) | Nre. de solucions reals | Què significa a la gràfica |
|---|---|---|
| Δ > 0 (positiu) | Dues solucions diferents | La paràbola talla l'eix X en dos punts |
| Δ = 0 (zero) | Una solució (doble) | La paràbola toca l'eix X en un sol punt |
| Δ < 0 (negatiu) | Cap solució real | La paràbola no toca l'eix X |
Calcular el discriminant primer és un hàbit d'examen molt rendible: si et surt negatiu, ja saps que la resposta és "no té solució real" i no perds el temps buscant números que no existeixen.
Curiositat que dona context: el mètode de "completar el quadrat" del qual neix la fórmula el va sistematitzar al segle IX el matemàtic persa Al-Khwarizmí, i de la seva obra ve la paraula àlgebra. Aquest recorregut històric també està recollit al currículum oficial de l'ESO.
Els errors que més nota treuen
Corregint exàmens es repeteixen sempre els mateixos errors, i gairebé tots són de despistament, no de no saber la fórmula:
- Oblidar el ± i donar només una solució. Una equació completa amb discriminant positiu en té dues.
- Equivocar-se amb el signe de b. Si
b = −5, llavors−b = +5. El doble menys és l'error estrella. - No igualar a zero abans d'aplicar la fórmula. Si l'equació és
x2 = 5x − 6, primer passa-ho tot a un costat. - Dividir entre 2 en comptes d'entre 2a. El denominador és
2asencer, no només el 2. - Calcular malament
b2: el quadrat d'un número negatiu és positiu.(−5)2 = 25, no −25.
Si revises aquests cinc punts abans de lliurar, recuperes la majoria dels punts que es perden en aquest tema.
Quan val la pena un professor particular de Matemàtiques
Les Matemàtiques són l'assignatura que més s'acumula: les equacions de segon grau són la base de les funcions quadràtiques, els sistemes i, més endavant, de bona part del Batxillerat. Una llacuna que no tapes al primer trimestre no es queda quieta, es fa més gran cada setmana. Per això, si veus que el problema va més enllà d'un tema solt, el que té sentit és la continuïtat: un pla de curs amb el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, perquè cada llacuna es tanqui abans d'arrossegar-se. A Eurekademy aquest acompanyament anual es pot pagar a terminis o en un sol pagament amb descompte.
I si prefereixes provar abans de decidir el curs sencer, pots començar amb una primera classe de Matemàtiques de Batxillerat amb un 50% de descompte: una sessió per veure com treballa el professor i on és realment l'embús, sense compromís. Molts alumnes descobreixen que allò que semblava "no se m'donen les mates" eren un parell d'errors de mètode que es corregeixen en un parell de sessions.
Preguntes freqüents
Puc fer servir sempre la fórmula general?
Sí, la fórmula general resol qualsevol equació de segon grau, completa o incompleta. Però a les incompletes (quan falta el terme en x o el número sol) les dreceres de factor comú o d'aïllar són més ràpides i hi cometes menys errors. Reserva la fórmula per a les completes.
Què faig si el discriminant surt negatiu?
Si b² − 4ac és menor que zero, l'equació no té solució en els números reals, perquè no existeix l'arrel quadrada d'un número negatiu. A l'ESO i a 1r de Batxillerat la resposta correcta és "no té solució real". Les solucions complexes s'estudien més endavant.
Per què em surten dues solucions i al problema només en val una?
L'equació té dues solucions matemàtiques, però en un problema amb context (una longitud, un nombre de persones, un temps) cal descartar les que no tenen sentit, com un resultat negatiu per a una distància. Resol sempre les dues i després decideix quina encaixa a l'enunciat.
Quant es triga a dominar aquest tema?
Amb el mètode clar, la majoria d'alumnes el controla en una o dues setmanes de pràctica diària: entre 10 i 15 equacions resoltes, revisant els errors de signe. No és qüestió de talent, sinó de repetir fins que la fórmula et surti sense pensar.