Saltar al contingut
Eurekademy

Diferència entre calor i temperatura: no són el mateix

La diferència entre calor i temperatura és una de les que més punts costa al primer trimestre de Física i Química. Al carrer "fa calor" i "la temperatura és alta" volen dir el mateix, però a l'examen no: la temperatura mesura com de calent està un cos i la calor és l'energia que es transfereix entre cossos. En aquesta guia t'expliquem cada concepte amb exemples i nombres, i repassem els errors que més nota treuen.

Calor i temperatura no són el mateix (encara que els facis servir com a sinònims)

En el llenguatge del carrer, "fa calor" i "la temperatura és alta" volen dir el mateix. A Física i Química no. És una de les confusions que més punts costa al primer trimestre de Batxillerat, perquè gairebé tot el que ve després —termoquímica, canvis d'estat, energia interna— es construeix sobre aquesta distinció.

La idea curta: la temperatura mesura com de calent està una cosa; la calor és l'energia que es transfereix d'un cos a un altre quan les seves temperatures són diferents. Una és un estat, l'altra és un procés. Anem a veure-ho bé, perquè "veure-ho bé" és justament el que et demanen a l'examen.

Què és la temperatura

La temperatura és una mesura de l'energia cinètica mitjana de les partícules que formen un cos. Com més de pressa vibren, giren o xoquen els seus àtoms i molècules, més alta és la temperatura.

És una propietat intensiva: no depèn de quanta matèria hi hagi. Dues gotes d'aigua i una piscina sencera a 25 °C estan exactament a la mateixa temperatura, encara que la piscina tingui bilions de vegades més partícules.

Es mesura en graus Celsius (°C) en el dia a dia, però la unitat del Sistema Internacional és el kelvin (K). L'escala kelvin arrenca al zero absolut (0 K = −273,15 °C), la temperatura a la qual el moviment tèrmic de les partícules és mínim. Per passar d'una escala a l'altra només sumes o restes 273,15: T(K) = T(°C) + 273,15. L'Oficina Internacional de Pesos i Mesures (BIPM) defineix avui el kelvin fixant el valor de la constant de Boltzmann, i no amb el punt triple de l'aigua com es feia fins al 2019.

Què és la calor

La calor és energia en trànsit: la que flueix espontàniament del cos de més temperatura al de menys temperatura, fins que tots dos s'igualen. Aquest punt final s'anomena equilibri tèrmic.

La idea que corregeix exàmens: un cos no té calor. Té energia interna (o energia tèrmica). La calor només "existeix" mentre hi ha transferència. Quan poses una cullera freda en un cafè calent, el cafè no "té calor": cedeix energia a la cullera en forma de calor fins que totes dues estan a la mateixa temperatura. Segons l'Encyclopaedia Britannica, la calor és precisament l'energia transferida entre cossos per la seva diferència de temperatura, mentre que l'energia que un cos emmagatzema per la seva temperatura s'anomena energia tèrmica, no calor.

En ser energia, la calor es mesura en joules (J). També es fa servir la caloria, amb l'equivalència 1 cal = 4,18 J.

Calor contra temperatura, costat a costat (amb nombres)

Aquesta taula resumeix la diferència que et faran distingir a l'examen:

AspecteTemperaturaCalor
Què ésUn estat: com de calent està un cosUn procés: energia que es transfereix
Què mesuraEnergia cinètica mitjana per partículaEnergia total que passa d'un cos a un altre
Unitat (SI)kelvin (K)joule (J)
El cos la "té"?Sí, és una propietat del cosNo; només existeix durant la transferència
Depèn de quanta matèria hi ha?No (és intensiva)Sí (és extensiva)

L'exemple que ho deixa clar: una bengala crema a més de 1.000 °C i una banyera plena d'aigua està a 40 °C. La bengala té moltíssima més temperatura, però la banyera guarda moltíssima més energia, perquè té milions de vegades més partícules. Per això les espurnes de la bengala cauen a la mà sense cremar-te i l'aigua de la banyera sí que t'escaldaria.

I amb la fórmula que et demanaran, Q = m · c · ΔT. Escalfar 200 g d'aigua de 20 °C a 100 °C necessita Q = 200 g × 4,18 J/(g·°C) × 80 °C ≈ 66.900 J. Aquesta c = 4,18 J/(g·°C) és la calor específica de l'aigua, i és el que fa que aguanti tanta energia: escalfar el mateix pes de ferro (c ≈ 0,45) els mateixos 80 °C només necessita uns 7.200 J, gairebé deu vegades menys. Mateix canvi de temperatura, calors molt diferents.

Els errors que més nota treuen (i com evitar-los)

Com qui corregeix exàmens, aquests són els errors que cauen una vegada i una altra. Repassa'ls en aquest ordre abans de cada prova:

  1. Dir que un cos "té calor". Un cos té energia interna; la calor és l'energia que hi entra o en surt. Escriu-ho sempre com una transferència, no com una propietat.
  2. Confondre més temperatura amb més energia. Un objecte petit molt calent pot tenir menys energia total que un de gran i tebi. Pregunta't sempre quantes partícules hi ha.
  3. Oblidar la calor latent. Durant un canvi d'estat (gel que es fon, aigua que bull) continues aportant calor i la temperatura no puja: tota l'energia s'empra a trencar les unions entre partícules.
  4. Embolicar-te amb les unitats. Un increment ΔT val igual en °C que en K (un salt de 10 °C és un salt de 10 K), però una temperatura absoluta no: 20 °C són 293,15 K, mai 20 K.
  5. Barrejar calories i joules en el mateix problema sense convertir. Tria una unitat d'energia i mantén-la de principi a fi.

Quan val la pena un professor particular de Física i Química

El problema de Física i Química és que s'acumula. Si la base de termodinàmica —justament aquesta distinció entre calor i temperatura— queda fluixa al primer trimestre, la termoquímica i els canvis d'estat del segon es converteixen en un mur. Per això el que de debò redreça l'assignatura no és una classe solta la vigília de l'examen, sinó continuïtat: el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, que veu d'on vénen els teus dubtes i no deixa que s'amunteguin. El pla anual d'Eurekademy va d'això, amb pagament a terminis o en un sol pagament amb descompte si ho prefereixes.

Si encara t'ho estàs pensant, el normal és provar primer: la primera classe amb 50% de descompte et deixa veure com treballa un professor particular de Física sense comprometre't a res. Si encaixa, decideixes el curs sencer amb criteri; si no, no has perdut res.

Preguntes freqüents

Per què la temperatura no puja mentre el gel es fon si li continuo donant calor?

Perquè tota l'energia que aportes es fa servir per trencar les unions entre les molècules, no per accelerar-les. Això és la calor latent de fusió. Mentre conviuen gel i aigua, la barreja es queda a 0 °C; la temperatura només torna a pujar quan tot el gel ja s'ha fos.

Què té més energia, una espurna a 1.000 °C o un got d'aigua calenta?

Gairebé sempre el got d'aigua. L'espurna té molta més temperatura, però poquíssimes partícules, així que la seva energia total és diminuta. L'aigua, amb milions de vegades més molècules, acumula molta més energia encara que estigui "menys calenta". Per això l'espurna no et fa mal i l'aigua bullent sí.

Calor i temperatura es mesuren amb la mateixa unitat?

No. La temperatura es mesura en kelvin (K) al Sistema Internacional, o en graus Celsius en el dia a dia. La calor, en ser energia, es mesura en joules (J) o en calories. Barrejar les dues unitats en un mateix problema és un dels errors més típics.

Necessites ajuda amb aquesta assignatura?

Un professor expert pot resoldre els teus dubtes en una sola classe. La primera té un 50% de descompte i sense compromís.

Practica amb simulacres PAUPrepara Física amb un professor → 1a al 50%Demanar classes de FísicaGuia completa de Batxillerat
WhatsApp