Què passa aquest diumenge amb els rellotges
A la matinada del dissabte 24 al diumenge 25 d'octubre de 2026 canvia l'hora a Espanya: a la Península i les Balears, quan el rellotge marqui les 03:00 caldrà endarrerir-lo a les 02:00 (a les Canàries, de les 02:00 a la 01:00). Entrem a l'horari d'hivern i aquella nit es dorm una hora més. Ho recorda aquests dies la premsa, com recull Artículo 14.
I no, de moment no s'elimina. La Unió Europea va proposar suprimir el canvi el 2018 i el Parlament Europeu ho va donar suport el 2019, però la manca d'acord al Consell ho va deixar bloquejat. La Comissió fins i tot ha publicat un calendari de canvis per al 2027-2031, així que continuarem tocant les agulles dues vegades l'any una bona temporada.
El parany que amaga: què és "l'hora"?
Fixa't en el que acabem de fer: per una norma, decidim que les 03:00 passin a ser les 02:00. Hem mogut el temps amb un paper oficial. Això només té sentit si "l'hora" no és una cosa que hi hagi a fora, a l'univers, sinó una convenció: una manera que hem inventat per mesurar i repartir el dia. El Sol seguirà el seu curs igual; l'únic que canviem és el número que li posem.
Aquí és on entra la filosofia, i fa més de dos mil anys que ho fa. La pregunta "què és el temps?" separa dues coses que solem confondre:
- El temps mesurat: el del rellotge i el calendari. És públic, es compta en hores iguals i es pot regular per llei, com aquest diumenge.
- El temps viscut: el que notes per dins. Una tarda de diumenge avorrida es fa eterna i una de bona vola, encara que el rellotge marqui els mateixos minuts.
Imagina't que et queden 60 minuts per lliurar un examen. Pel rellotge és exactament una hora, igual per a tothom; però per a qui va bé passa en un tres i no res i per a qui va perdut no s'acaba mai. Mateix temps mesurat, temps viscuts oposats. Aquesta esquerda és el tema.
Com s'estudia això a classe de Filosofia
La pregunta pel temps és un clàssic de Batxillerat i de selectivitat, i gairebé sempre s'explica amb tres noms que convé tenir controlats:
- Aristòtil (Física, llibre IV) va definir el temps com "el nombre del moviment segons l'abans i el després". Traduït: sense canvi no hi ha temps, i cal algú que compti aquest canvi.
- Sant Agustí (Confessions, llibre XI) ho va resumir amb la frase que tot professor repeteix: "Què és el temps? Si ningú m'ho pregunta, ho sé; si vull explicar-ho a qui m'ho pregunta, no ho sé". Ell va mirar cap endins: passat i futur només existeixen a la memòria i a l'espera.
- Kant va fer el gir més radical: el temps no és una cosa del món, sinó una forma a priori de la nostra sensibilitat, les "ulleres" amb què ordenem tot el que percebem.
Els errors que més nota treuen en aquest tema són sempre els mateixos: respondre amb la física ("el temps és el que mesura un rellotge") quan et demanen la reflexió filosòfica, barrejar els autors sense situar-los, i quedar-se amb la frase bonica de Sant Agustí sense explicar què volia dir. El que busca el corrector és que distingeixis el temps objectiu del subjectiu i que facis servir cada autor per il·luminar aquesta diferència.
Quan val la pena un professor particular de Filosofia
La filosofia enganya: s'entén llegint, però s'aprova sabent relacionar autors i defensar una postura amb arguments. Si arribes a l'examen havent-te après les frases de memòria però sense saber connectar-les, la nota es queda a mitges. Aquí és on un professor particular marca la diferència: et fa pensar en veu alta, et corregeix els salts lògics i t'ensenya a muntar una dissertació que el corrector premiï.
A Eurekademy pots començar amb classes de filosofia i provar amb la primera classe amb un 50% de descompte, sense compromís. Si el temari de 2n de Batxillerat se't va acumulant des del primer trimestre, com abans l'agafis, menys s'amuntega per a la recta final.