Què és una fal·làcia i per què no és el mateix que mentir
Una fal·làcia és un error en el raonament: un argument la conclusió del qual no se segueix realment de les seves premisses, encara que a primera vista ho sembli. La clau és aquí: no jutgem si el que es diu és veritat o mentida, sinó si el salt lògic de les raons a la conclusió està ben fet.
Per això una fal·làcia no és el mateix que una mentida. Pots mentir amb un argument perfectament vàlid, i pots dir una cosa certa recolzant-te en una fal·làcia. Un exemple: «Plou, així que el carrer estarà mullat» és un argument correcte. «El carrer està mullat, així que ha plogut» ja no ho és (pot haver passat el camió de reg), encara que avui resulti que sí que ha plogut.
En Filosofia distingim dues famílies. Les fal·làcies formals fallen per l'estructura lògica del raonament. Les fal·làcies informals, que són les que més surten a Batxillerat, fallen pel contingut: canvien de tema, apel·len a l'emoció o es recolzen en una cosa irrellevant per colar la conclusió.
Per què les fal·làcies surten a Filosofia de Batxillerat
El bloc de lògica i argumentació apareix a gairebé tots els currículums de Filosofia de 1r de Batxillerat, i torna a la dissertació i el comentari de text de 2n. Els correctors valoren dues coses concretes: que sàpigues posar nom a un raonament defectuós i que expliquis per què falla, no només que soni estrany.
En una dissertació, detectar la fal·làcia del text de partida i desmuntar-la és el que separa un aprovat just d'una nota alta. Demostra que no et quedes en l'opinió («no hi estic d'acord»), sinó que analitzes l'estructura de l'argument. I fora de l'examen et vacuna contra la publicitat, els bulos i els debats de bar, que viuen d'aquests trucs.
Les fal·làcies més comunes, amb exemples
Aquestes són les que més trobaràs. Fixa't que a totes hi ha el mateix patró: la conclusió es recolza en una cosa que no hauria de sostenir-la.
| Fal·làcia | En què consisteix | Exemple |
|---|---|---|
| Ad hominem | Atacar qui argumenta en lloc del seu argument | «No facis cas de la seva teoria econòmica: si ni tan sols va acabar la carrera.» |
| Home de palla | Deformar la postura de l'altre per rebatre una versió més feble | «Dius que cal reduir la despesa militar. O sigui, que vols deixar el país indefens.» |
| Falsa dicotomia | Presentar només dues opcions quan n'hi ha més | «O aproves la selectivitat o la teva vida està arruïnada.» |
| Pendent relliscosa | Suposar una cadena de conseqüències extremes sense justificar cada pas | «Si deixem fer servir el mòbil a classe, acabarem sense fer ni una hora de temari.» |
| Ad populum | Donar una cosa per certa perquè la creu o la fa molta gent | «Tothom copia als exàmens, així que no està tan malament.» |
| Post hoc (causa falsa) | Confondre que una cosa passi després amb que en sigui la causa | «Vaig estudiar amb la samarreta vermella i vaig aprovar; me la posaré a tots els exàmens.» |
| Petició de principi | Donar per provat a les premisses just el que cal demostrar | «És el millor professor perquè ningú explica millor que ell.» |
| Generalització precipitada | Treure una regla general a partir de molt pocs casos | «Conec dos filòlegs a l'atur; estudiar Lletres no serveix de res.» |
Compte amb una trampa freqüent: l'apel·lació a l'autoritat no sempre és fal·laç. Citar un expert en el seu camp és un bon argument. Només es converteix en fal·làcia quan l'autoritat no ho és en aquell tema («aquest actor famós diu que les vacunes no funcionen, per alguna cosa serà») o quan es fa servir el seu prestigi per tancar el debat en comptes de donar raons.
Com detectar una fal·làcia pas a pas
No cal memoritzar cent noms. Amb un mètode de quatre passos en caces gairebé totes:
- Separa la conclusió de les premisses. Pregunta't: què vol que jo accepti? Amb quines raons ho recolza?
- Comprova el salt. Si les premisses fossin certes, obligarien a acceptar la conclusió? Si la resposta és «no del tot», hi ha una cosa que fa mala olor.
- Busca el truc típic. S'ataca la persona? Es canvia el que va dir l'altre? Només s'ofereixen dues sortides? S'apel·la a l'emoció o a la majoria?
- Posa-hi nom. Anomenar la fal·làcia («això és un home de palla perquè…») és exactament el que el corrector busca a la dissertació.
Vegem-ho amb un cas desenvolupat. Algú afirma: «Els que defensen el teletreball és que no volen treballar de veritat. A més, o tornem tots a l'oficina o l'empresa s'enfonsa.»
Apliquem el mètode. La conclusió és «cal tornar a l'oficina». Primera premissa: «qui defensa el teletreball no vol treballar» —això és un ad hominem, ataca les persones en comptes de la idea de teletreballar. Segona premissa: «o oficina o enfonsament» —una falsa dicotomia, perquè existeixen els models híbrids. En dues frases hi ha dues fal·làcies, i cap raó real sobre productivitat. Escriure just això en un examen és el que dona punts.
Els errors que més es cometen en caçar fal·làcies
Quan aprens això, és fàcil passar-se de frenada. Aquests són els errors que més nota treuen en un comentari:
- Confondre «fal·làcia» amb «opinió que no comparteixo». Un argument amb què no estàs d'acord pot estar perfectament ben construït. Fal·làcia és un error de raonament, no una discrepància.
- Dir ad hominem a tota crítica personal. Si el tema és l'honestedat d'algú, parlar de la seva conducta és rellevant, no fal·laç. Només és ad hominem quan l'atac personal substitueix l'argument.
- Tractar qualsevol cita d'un expert com una apel·lació a l'autoritat. Recórrer a qui sap del tema és legítim; el problema és l'autoritat falsa o irrellevant.
- Caçar fal·làcies només en el rival. El pensament crític comença revisant els teus propis arguments: gairebé tots fem servir generalitzacions precipitades sense adonar-nos-en.
Quan val la pena una classe particular de Filosofia
La lògica informal s'entén millor practicant amb textos reals que llegint la teoria deu vegades. Si et costa veure l'estructura d'un argument, si la dissertació se't queda en «jo penso que» sense analitzar el text, o si el corrector et baixa per no justificar, un professor particular de Filosofia t'ajuda a corregir-ho amb exemples comentats un a un.
A Eurekademy pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte, sense compromís. Un professor et dona textos, tu identifiques les fal·làcies i ell et corregeix el raonament amb el mateix rigor que exigeix un examen oficial. En poques sessions deixes d'estudiar Filosofia de memòria i comences a argumentar de veritat, que és just el que puja la nota.
Preguntes freqüents
Quantes fal·làcies cal saber per a l'examen?
No t'obsessionis amb la llista llarga. Dominant bé unes vuit o deu —ad hominem, home de palla, falsa dicotomia, pendent relliscosa, ad populum, causa falsa, petició de principi, generalització precipitada i apel·lació a l'autoritat— cobreixes la pràctica totalitat del que apareix en un text de Batxillerat i a la dissertació.
Tota apel·lació a l'emoció és una fal·làcia?
No. Emocionar és legítim en un discurs; la majoria de textos bons ho fan. Es converteix en fal·làcia (anomenada apel·lació a l'emoció o a la pietat) només quan l'emoció substitueix les raons: quan se't demana acceptar una cosa per por o per llàstima, sense cap argument al darrere que sostingui la conclusió.
Detectar una fal·làcia vol dir que l'altre no té raó?
No necessàriament. Que un argument sigui fal·laç només vol dir que aquell argument no demostra la conclusió; la conclusió podria ser certa per altres raons millors. Per això, després de desmuntar la fal·làcia, convé preguntar-se si existeix un argument sòlid per al mateix. Això és pensament crític madur.