Què està passant: nou IA ja tenen la seva travessa del Nobel
El mitjà alemany Deutsche Welle va demanar a nou chatbots —entre ells ChatGPT, Claude, Gemini, Copilot, Grok, DeepSeek, Meta AI i Mistral— que pronostiquessin els guanyadors dels Premis Nobel del 2026. Hi va haver coincidències cridaneres: a Medicina, la majoria van apostar per la recerca del GLP-1 (l'hormona que hi ha darrere de fàrmacs com la semaglutina), i a Literatura, cinc de les IA van assenyalar l'autora xinesa Can Xue. En pots veure el detall al reportatge de Deutsche Welle.
Els anuncis reals arriben aquests dies d'octubre (el de Literatura, el dia 8). Així que en poques hores sabrem quantes van encertar. I aquí apareix la pregunta interessant: si una IA encerta, és perquè sabia qui guanyaria? La resposta curta és que no. I entendre per què és, literalment, temari de Filosofia.
Predir no és saber: la pregunta que fa 2.000 anys que és oberta
La branca de la Filosofia que estudia això es diu teoria del coneixement o epistemologia. La seva pregunta de capçalera és fàcil d'enunciar i difícil de respondre: què vol dir saber alguna cosa? Des de Plató, la resposta clàssica és que el coneixement és una creença verdadera i justificada. Calen les tres coses alhora:
- Creença: has de sostenir que una cosa és així (la IA "creu" que guanyarà Can Xue).
- Veritat: això ha de ser cert (caldrà esperar l'anunci).
- Justificació: has de tenir una raó sòlida, no un cop de sort.
Pensa que llences una moneda per decidir el Nobel de Física i surt cara, que havies assignat a un cert candidat. Si l'encertes, ho sabies? Ningú no diria que sí: ho has encertat per atzar. Un model de llenguatge no llença monedes, però fa una cosa semblant al fons: completa el text més probable a partir de milions de pàgines on aquells noms apareixien com a "favorits". No consulta el futur; calcula quina paraula encaixa millor. Per això, encara que encerti el 80% de les vegades, continua sense saber res: li falta la justificació verdadera, la que connecta l'afirmació amb el fet.
| Estat mental | Veritat? | Justificació? | Exemple |
|---|---|---|---|
| Opinar | No garantida | Feble o cap | "Crec que guanyarà Murakami" |
| Creure | No garantida | Alguna | "Les apostes el donen favorit" |
| Saber | Sí | Sòlida i verdadera | "L'Acadèmia ho va anunciar" |
Com es veu això a classe de Filosofia
La teoria del coneixement és un dels primers blocs de Filosofia de 1r de Batxillerat, i sol caure al primer trimestre. Un clàssic que hi encaixa de meravella és David Hume i el problema de la inducció: per molt que el sol hagi sortit cada dia durant milers d'anys, d'això no se'n dedueix amb certesa que sortirà demà. Predir el futur a partir del passat és útil, però no és una veritat lògica. És exactament el que fa una IA quan "pronostica" un Nobel.
Aquests són els errors que més veig corregint exàmens d'aquest tema:
- Confondre opinió amb coneixement: "jo crec que..." no és un argument si no el justifiques.
- L'argument ad populum: que cinc IA (o molta gent) coincideixin no converteix res en veritat. La majoria també s'equivoca.
- Confondre probable amb segur: un 90% de probabilitat no és una certesa; és un número que pot fallar.
El que un corrector valora no és que et sàpigues de memòria la definició de Plató, sinó que la sàpigues aplicar a un cas com aquest: distingir quan una afirmació està justificada, detectar la fal·làcia i argumentar amb claredat. Aquesta és la competència que de debò s'avalua, i la que et serveix molt més enllà de l'examen.
Quan val la pena un professor particular de Filosofia
La Filosofia es fa costa amunt quan s'estudia com una llista de noms i dates, quan en realitat és una matèria de raonar. Si arribes a l'examen sabent repetir autors però no saps construir un argument ni comentar un text, el problema no es resol estudiant-ne més hores: es resol practicant amb algú que t'ensenyi a pensar. Com que el temari s'encadena —la teoria del coneixement del setembre reapareix a l'ètica del maig—, un buit sense tapar es fa més gran tot sol. Per això moltes famílies trien la continuïtat d'un mateix professor del setembre al juny: sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat, per portar la matèria al dia tot el curs i no a pedaços.
I si només vols provar abans de decidir res, a Eurekademy pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte. És la porta d'entrada: una classe per veure si encaixa, amb un professor particular que adapta el ritme al que necessites. Pots fer una ullada a les nostres classes de Filosofia i, de passada, guanyar aquella facilitat amb els arguments que val tant a l'examen com fora. Els nostres professors tenen una valoració mitjana de 4,8★ a Google.