Avui, Dia Mundial de la Salut Mental: i enguany parla dels joves
Cada 10 d'octubre se celebra el Dia Mundial de la Salut Mental. A Espanya, la campanya la coordina la Confederació SALUD MENTAL ESPAÑA, i el lema del 2026, triat per votació popular (es va imposar amb el 32% dels vots entre les 1.860 persones que hi van participar), és «Fes match amb la teva salut mental», una campanya centrada de ple en la infància, l'adolescència i la joventut.
No és casualitat que miri els més joves. Segons l'Organització Mundial de la Salut, al voltant d'1 de cada 7 adolescents del món (de 10 a 19 anys) conviu amb algun trastorn mental, i bona part comencen abans dels 18. I si ets estudiant, hi ha una font de pressió que coneixes massa bé: els exàmens. Per això desmuntarem la més comuna de totes, l'ansietat, amb cap de psicologia i no d'autoajuda de pòsit.
Què és l'ansietat i per què apareix just abans d'un examen
L'ansietat no és "nervis dels febles": és una resposta d'alarma que el teu cos porta milers d'anys perfeccionant. Davant d'allò que percep com una amenaça —un tigre o, en versió moderna, un examen de mates—, el cervell activa la resposta de lluita o fugida: deixa anar adrenalina i cortisol, se t'accelera el cor, respires més ràpid i la sang va cap als músculs. En origen, això et salvava la vida.
El problema és que aquest sistema no distingeix un perill real d'un d'imaginat. I aquí hi ha la clau que gairebé ningú t'explica: una mica d'activació millora el rendiment. És l'anomenada llei de Yerkes-Dodson: amb zero nervis no rendeixes (ni t'hi poses), amb una activació mitjana rendeixes al màxim, i només quan l'activació es dispara el rendiment s'enfonsa i apareix el bloqueig. L'objectiu, doncs, no és "no tenir nervis", sinó mantenir-los a la zona útil.
| Activació útil | Ansietat que bloqueja |
|---|---|
| Estàs alerta i concentrat | La ment es queda en blanc |
| Et sents "a tope" però pots pensar | Pensaments en bucle: "el suspendré" |
| Els nervis baixen en començar | Símptomes físics forts: tremolor, nàusees, taquicàrdia |
Un exemple típic: arribes a l'examen havent-te estudiat el tema, llegeixes la primera pregunta i… res, en blanc. No és que no ho sàpigues; és que l'activació ha passat de la zona útil al bloqueig i l'accés a la memòria s'ha estret. La bona notícia és que això es pot entrenar perquè no passi.
Com gestionar-la: el que de debò funciona
Gestionar l'ansietat no va de "relaxar-se i ja està". Va de baixar l'activació quan es dispara i d'arribar a l'examen amb menys amenaça real a descomptar. Aquests passos tenen suport i es poden posar en pràctica des d'aquesta setmana:
- Respira per pitjar el fre. La respiració lenta (per exemple, inspirar 4 segons, retenir-ne 4 i deixar anar 6) activa el sistema nerviós que calma el cos. Dos o tres minuts abans d'entrar baixen de debò les pulsacions.
- Fes-te exàmens de prova. L'ansietat baixa amb la familiaritat: si assages en condicions semblants a l'examen (amb rellotge, sense apunts), el dia real deixa de ser una amenaça nova. És exposició, el mètode que millor funciona contra qualsevol por.
- Estudia repartit, no de cop. Deixar-ho tot per a la vigília alimenta l'ansietat perquè arribes amb la sensació real de no controlar la matèria. Repartir en sessions durant uns dies et dona control, i el control és el millor ansiolític.
- Dorm. Entre 7 i 9 hores. El cervell consolida de nit allò que has estudiat de dia; sacrificar la son per estudiar més és canviar memòria per cansament i més nervis.
- Canvia-li la frase al pensament. Passa del "segur que suspenc" al "m'he preparat i faré el que pugui amb el que sé". No és optimisme de postal: és ajustar una interpretació exagerada a una de realista.
Fixa't que cap d'aquestes tècniques és un truc d'un dia. Són hàbits, i per això funcionen: redueixen l'amenaça abans que arribi l'examen, no quan ja estàs en blanc.
Quan demanar ajuda (i què pot fer un professor particular)
Primer, el que importa: si l'ansietat, la tristesa o l'angoixa t'acompanyen gairebé cada dia, et treuen la son o t'impedeixen funcionar, això ja no és "època d'exàmens", i demanar ajuda no és de febles, és de llestos. Parla amb l'orientador del centre, amb un professional de la salut mental o amb un adult de confiança. El lema d'enguany insisteix precisament en això: les experiències en primera persona compten, i parlar-ne és el primer pas.
Un professor particular no substitueix un professional de la salut mental, que quedi clar. Però sí que pot treure del mig una de les fonts de pressió més concretes: arribar a l'examen amb la matèria sense controlar. Quan entens el que estudies i hi vas amb un pla, l'amenaça baixa sola. A Eurekademy treballem amb professors (valorats amb 4,8★ a Google) i pots començar amb la primera classe amb 50% de descompte per veure si t'encaixa abans de comprometre't: les nostres classes particulars estan pensades perquè arribis a la primera avaluació amb una cosa menys de què preocupar-te.