Les universitats espanyoles arrenquen amb matrícules de rècord
El curs 2026-2027 ha començat amb les aules plenes. La Universitat de València va arrencar les classes el 14 de setembre amb prop de 50.000 estudiants i les seves 9.019 places de nou ingrés cobertes al 99,7%. No és un cas aïllat: la Universitat d'Alacant va iniciar el curs amb 25.076 matriculats i 8.162 de nou ingrés.
Darrere d'aquestes xifres hi ha una dada que interessa a qualsevol que comenci: centenars de milers de persones s'enfronten alhora al mateix salt. I aquest salt té poc a veure amb haver tret bona nota a la selectivitat.
Què canvia de veritat de l'institut a la universitat
La diferència no és la dificultat de la matèria, sinó com s'organitza l'aprenentatge. A l'institut el professor marca el ritme, avisa de cada examen i repassa el que no va quedar clar. A la universitat aquesta responsabilitat passa a ser teva.
El canvi més concret és el crèdit ECTS. Cada crèdit equival a unes 25-30 hores de feina total, no només de classe. Una assignatura de 6 ECTS són unes 150 hores per quadrimestre: si al llarg del curs vas a classe unes 60 hores, les altres 90 són feina autònoma que ningú no et supervisarà.
- Avaluació contínua: pràctiques, lliuraments i exàmens parcials que puntuen des de la primera setmana, no un únic examen final.
- Autonomia: ningú no et recorda les dates; el temari i el calendari són a la guia docent i cal llegir-la.
- Ritme: en una classe magistral s'avança molt més de pressa i no s'espera els endarrerits.
- Volum: s'estudia menys per repetició i més per comprensió i relació de conceptes.
Com s'estudia a la universitat segons la psicologia de l'aprenentatge
Aquí és on la psicologia cognitiva té molt a dir, perquè l'error més comú és refiar-se de tècniques que fan bona sensació però ensenyen poc. Subratllar i rellegir donen una falsa sensació de domini: reconeixes el text, però no sabries reproduir-lo en un examen.
El que sí que funciona, i està mesurat, són dues idees. La pràctica de record (tancar els apunts i intentar reconstruir el tema de memòria) i la pràctica distribuïda (repartir l'estudi en sessions curtes al llarg de setmanes en lloc d'acumular-lo la nit abans).
Per exemple, imagina una assignatura amb parcial a la setmana 8. En lloc de 12 hores seguides el cap de setmana previ, reparteix 40 minuts tres cops per setmana des del principi: mateix temps total, però el record a llarg termini es dispara i arribes a l'examen sense angoixa.
| Tècnica | Quina sensació fa | Quant ensenya de veritat |
|---|---|---|
| Rellegir i subratllar | Alta (tot sona conegut) | Baixa |
| Pràctica de record (autoexamen) | Incòmoda (costa) | Alta |
| Pràctica distribuïda | Menys intensa per sessió | Molt alta |
| Estudiar-ho tot la vigília | Productiva i urgent | S'oblida en dies |
L'altre error de novell és no gestionar el calendari: els lliuraments de l'avaluació contínua se solapen, i qui no planifica el quadrimestre des del setembre es veu al novembre amb tres pràctiques i un parcial la mateixa setmana.
Quan val la pena un professor particular a la universitat
La universitat és una cursa de fons: una llacuna en matemàtiques de primer o en una assignatura base s'arrossega durant tot el grau si no es tapa a temps. Per això molts estudiants busquen continuïtat —el mateix professor, el mateix ritme de setembre a juny— en lloc d'apagar focs la setmana abans de cada examen. A Eurekademy pots plantejar-ho així, sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat, perquè el suport duri el que dura el curs.
I si només vols provar com encaixa, la primera classe té un 50% de descompte: una sessió amb un professor particular per desencallar aquell concepte que se't resisteix abans que es converteixi en un problema. Tens classes de reforç per a la universitat en les assignatures que més s'entravessen a primer, amb professors que ja hi han passat. Començar bé el primer quadrimestre és la millor inversió de tota la carrera.