Què se celebra avui: l'ordinador personal fa 45 anys
El 12 d'agost de 1981, IBM va presentar el seu Personal Computer (el model 5150), l'aparell que va popularitzar la paraula "PC" i va convertir l'ordinador en un objecte de casa i d'oficina, no només de laboratori. Pots veure la fitxa històrica a la història del PC d'IBM.
Aquell primer PC portava un processador Intel 8088 a 4,77 MHz i de sèrie tot just 16 KB de memòria: menys del que avui ocupa una sola frase en un xat. Quaranta-cinc anys després, el teu mòbil és milions de vegades més potent, però per dins continua fent el mateix que aquella màquina: operacions diminutes amb zeros i uns, a una velocitat enorme.
L'efemèride va d'allò més bé per començar el curs: si entens aquesta idea, deixes de veure l'ordinador com una capsa màgica i comences a veure'l com una cosa que es pot aprendre, programar i dominar.
Què hi ha al darrere: com funciona un ordinador per dins
Un ordinador, per complex que sembli, es recolza en quatre peces que treballen juntes. Si les tens clares, entens el 90% del que passa a dins:
- Processador (CPU): el cervell. No és llest, és rapidíssim: fa sumes i comparacions molt simples, però milers de milions per segon.
- Memòria RAM: la taula de treball. Guarda el que fas servir ara mateix. És ràpida però s'esborra en apagar.
- Emmagatzematge (disc o SSD): l'armari. Allà viuen els teus fitxers encara que apaguis l'equip.
- Placa base: els passadissos pels quals aquestes peces es parlen entre si.
I en quin idioma es parlen? En binari: només dos símbols, 0 i 1, que representen "apagat" i "encès". Tota foto, cançó o vídeo que veus acaba sent, per dins, una tira llarguíssima de zeros i uns.
Un exemple concret perquè no soni abstracte. Comptar en binari és com comptar amb la mà quan només tens dos dits: 0, 1, 10, 11, 100… que valen 0, 1, 2, 3 i 4. Amb aquesta regla, el número 65 s'escriu 01000001 (que és 64 + 1). I aquí hi ha la màgia: els ordinadors van acordar una taula, el codi ASCII, en què aquest mateix 65 significa la lletra "A". Per això una màquina que només sap de números pot guardar text, colors o so: tot es tradueix a números, i els números a zeros i uns.
Del bit a l'examen: com s'estudia això a classe
Aquesta és, literalment, la primera unitat de Tecnologia i de Programació a l'ESO i al Batxillerat, i una base de gairebé qualsevol FP informàtica. S'estudia en tres blocs que convé no barrejar:
- Sistemes de numeració: passar de decimal a binari i a l'inrevés. És mecànic: es practica, no es memoritza.
- Unitats d'informació: del bit al gigabyte, sabent quant "hi cap" a cadascuna.
- Maquinari: què fa cada component i com es connecten.
Les unitats són les que més es confonen als exàmens. Aquesta taula les ordena de menor a major:
| Unitat | Equival a | Exemple quotidià |
|---|---|---|
| 1 bit | un 0 o un 1 | apagat / encès |
| 1 byte | 8 bits | una lletra, com la "A" |
| 1 KB | 1.024 bytes | un paràgraf curt |
| 1 MB | 1.024 KB | una foto o una cançó |
| 1 GB | 1.024 MB | una pel·lícula |
L'error més típic és confondre bit amb byte (un byte són 8 bits, no 2), i creure que un KB són 1.000 bytes exactes quan en realitat són 1.024, perquè l'ordinador compta en potències de 2. Un altre error habitual: en passar a binari, oblidar que cada posició val el doble que l'anterior (1, 2, 4, 8, 16…). Si tens aquestes dues idees fermes, mitja unitat està aprovada.
Quan val la pena un professor particular
La informàtica enganxa quan l'entens i s'endarrereix quan s'acumula: si et perds en el binari, després la programació es fa costa amunt, perquè tot es construeix a sobre d'aquesta base. Un professor particular té sentit just aquí: quan portes un parell de temes sense agafar el fil, quan vols començar el curs amb bon peu, o quan la teoria la veus però els exercicis se't resisteixen.
A Eurekademy treballem amb professors que ensenyen això amb exemples, no amb definicions de memòria, i pots provar amb una primera classe amb 50% de descompte, sense compromís. Si t'agrada la tecnologia, fes una ullada a les nostres classes de programació: és la continuació natural d'entendre com pensa un ordinador per dins.