Què és internet (i per què no és el mateix que el web)
Internet és, literalment, una xarxa de xarxes: milions d'ordinadors de tot el món connectats entre si i capaços d'intercanviar informació. Va néixer el 1969 amb un projecte anomenat ARPANET, que va connectar uns quants ordinadors; avui connecta milers de milions de dispositius.
Aquí hi ha una confusió molt comuna que convé desfer: internet i el web no són el mateix. Internet és la infraestructura, les "carreteres". El web (aquestes pàgines que obres amb el navegador) és només un dels serveis que circulen per aquestes carreteres, al costat del correu, l'streaming o els videojocs en línia.
Dit d'una altra manera: quan mires un vídeo o envies un missatge, no sempre fas servir el web, però sempre fas servir internet.
Les peces bàsiques: clients, servidors i IP
Gairebé tot a internet funciona amb el model client-servidor. El client demana una cosa; el servidor l'hi dona. Perquè la informació trobi el seu destí, cada aparell té una adreça única. Aquestes són les peces:
| Peça | Què és | Analogia |
|---|---|---|
| Client | L'aparell que demana informació (el teu mòbil, el teu portàtil) | Qui fa una trucada |
| Servidor | L'ordinador que guarda el web i l'envia quan l'hi demanen | Qui contesta el telèfon |
| Adreça IP | El número únic de cada aparell a la xarxa | L'adreça postal o la matrícula |
| Encaminador (router) | L'aparell que reparteix les dades cap al seu destí | El carter que decideix la ruta |
Una adreça IP clàssica (IPv4) són quatre números del 0 al 255 separats per punts, com 142.250.184.14. Cada dispositiu connectat té la seva, igual que cada casa té la seva adreça postal.
El DNS: l'agenda de contactes d'internet
El problema és evident: ningú no recorda un número com 142.250.184.14. Per això existeix el DNS (Sistema de Noms de Domini), que funciona com una agenda de contactes: tu escrius un nom fàcil de recordar (eurekademy.es) i el DNS el tradueix a l'adreça IP real del servidor.
És exactament el que fas amb el mòbil: guardes "Mama" a l'agenda i no memoritzes el seu número. Quan prems el seu nom, el telèfon busca el número per tu. El DNS fa el mateix amb els webs, i tot passa en microsegons, sense que te n'adonis.
Com viatja la informació: els paquets
La informació no viatja de cop. Abans de sortir, es trosseja en milers de bocinets petits anomenats paquets. Cada paquet duu un tros de les dades i una etiqueta amb el seu origen i el seu destí.
Aquests paquets viatgen de manera independent, saltant d'encaminador en encaminador, i poden prendre rutes diferents per arribar al mateix lloc. Al final del camí es reordenen i es reconstrueix el missatge complet. A aquest conjunt de regles se l'anomena TCP/IP, i és el que permet que milions de persones facin servir la mateixa xarxa alhora sense col·lapsar-la.
L'avantatge de trossejar: si un paquet es perd pel camí, només cal reenviar aquell, no tot el fitxer.
Què passa quan entres en un web, pas a pas
Ajuntem-ho tot amb un exemple concret. Això és el que passa, en ordre, des que prems Enter:
- Escrius l'adreça (per exemple, eurekademy.es) i prems Enter.
- El teu navegador pregunta al DNS quina és l'adreça IP d'aquest nom. El DNS li torna el número.
- El navegador envia una petició HTTP a aquesta IP: en essència, "envia'm aquesta pàgina".
- El missatge es trosseja en paquets que viatgen pels encaminadors fins al servidor, cada un potser per una ruta diferent.
- El servidor rep la petició i respon amb la pàgina, també trossejada en paquets.
- El teu navegador reuneix els paquets en ordre, munta la pàgina i te la mostra. Tot això, en menys d'un segon.
La propera vegada que un web trigui a carregar, ja saps quantes coses estan passant de debò per darrere.
Seguretat i mites: el cadenat, el wifi i el núvol
Amb les peces clares, és fàcil desfer els malentesos més habituals:
- El cadenat i "https" volen dir que la connexió amb aquell web està xifrada: el que envies (contrasenyes, dades) viatja codificat i ningú no el pot llegir pel camí. Compte: indica que la connexió és segura, no que el web sigui honest.
- El wifi no és internet: és només la manera de connectar el teu aparell a l'encaminador sense cables. Pots tenir wifi i quedar-te sense internet si l'encaminador perd la connexió.
- "El núvol" no és al cel: són servidors físics, ordinadors reals en centres de dades d'altres empreses.
- El mode incògnit no et fa invisible: el teu proveïdor d'internet i els webs que visites continuen veient la teva activitat; només evita que quedi desada al teu propi navegador.
Quan val la pena aprendre amb un professor particular
Entendre com funciona internet és la porta d'entrada a la informàtica i la programació, dues de les àrees amb més sortides avui. Però passar de "ho entenc per sobre" a "sé muntar i programar això" és un salt que, sol i amb tutorials solts, es fa costa amunt: és fàcil acumular dubtes que ningú no et resol.
I com que la informàtica es construeix per capes —xarxes, després programació, després projectes—, una llacuna sense tapar a l'octubre es converteix en un mur al gener. Per això el que funciona no és una empenta solta abans de l'examen, sinó continuïtat: el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, per no arrossegar buits. Al nostre reforç de programació aquest acompanyament anual va sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat.
I si prefereixes provar abans de decidir el curs sencer, pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte: sense compromís, per veure si encaixa abans de decidir res.
Preguntes freqüents
És el mateix internet que el web (WWW)?
No. Internet és la infraestructura: la xarxa de xarxes que connecta els dispositius. El web és un dels serveis que funcionen sobre ella, el de les pàgines que obres amb el navegador. El correu, l'streaming o els jocs en línia també fan servir internet, però no són el web. El web necessita internet; internet no es redueix al web.
Què és exactament una adreça IP?
És el número que identifica cada dispositiu connectat a la xarxa, perquè la informació sàpiga on ha d'anar i d'on ve. Funciona com una adreça postal o una matrícula: sense ella, les dades no sabrien a quin aparell arribar. Cada mòbil, ordinador o servidor té la seva mentre està connectat.
Per què la informació viatja trossejada en paquets?
Perquè així molts usuaris poden compartir la mateixa xarxa alhora sense bloquejar-la. A més, si un paquet es perd pel camí, només cal reenviar aquell tros i no tot el fitxer. Els paquets poden anar per rutes diferents i es reordenen en arribar per reconstruir el missatge complet.
Què vol dir el cadenat (HTTPS) del navegador?
Que la connexió amb aquell web està xifrada: el que envies i reps viatja codificat i no es pot llegir pel camí. És important en posar contrasenyes o dades de pagament. Això sí, garanteix que la connexió és segura, no que la pàgina sigui de fiar: un web fraudulent també pot tenir cadenat.