Els conceptes que has de tenir clars abans de començar
La majoria d'errors no són de càlcul, són de vocabulari. Si confons dos termes, tot el problema se'n va en orris. Aquests són els que has de distingir sense pensar:
- Gen: el fragment d'ADN que determina un caràcter (per exemple, el color de la llavor).
- Al·lel: cadascuna de les versions d'aquest gen. S'anomenen amb lletres: la majúscula (A) per a l'al·lel dominant i la minúscula (a) per al recessiu.
- Genotip: les lletres que té l'individu (AA, Aa o aa). És el que porta als gens.
- Fenotip: el que es veu per fora (llavor groga o verda). És la conseqüència del genotip.
- Homozigot: dos al·lels iguals (AA o aa). Heterozigot: dos de diferents (Aa).
Regla d'or: un caràcter recessiu només apareix quan el genotip és aa. Si veus un individu verd, el seu genotip és aa segur. Això et dóna punts de partida gratis a gairebé tots els problemes.
El mètode per resoldre qualsevol encreuament monohíbrid
Un encreuament monohíbrid estudia un sol caràcter. Segueix sempre aquests cinc passos en aquest ordre i no fallaràs:
- Defineix els al·lels. Escriu què és cada lletra: A = llavor groga, a = llavor verda. Això val punts a l'examen, no ho donis per fet.
- Escriu els genotips dels pares. Tradueix l'enunciat a lletres. Si et diuen que un progenitor és de raça pura groga, és AA; si és verd, és aa.
- Treu els gàmetes. Cada pare només passa un al·lel a cada gàmeta. Un AA només dóna gàmetes A; un Aa en dóna la meitat A i la meitat a.
- Munta el quadre de Punnett. Els gàmetes d'un pare a les columnes, els de l'altre a les files, i combines casella a casella.
- Llegeix les proporcions. Compta genotips i fenotips per separat i expressa'ls com a proporció (1:2:1, 3:1…) o com a percentatge.
Exemple resolt: encreuem dues plantes heterozigotes (Aa × Aa)
Enunciat: als pèsols, l'al·lel de llavor groga (A) domina sobre el de llavor verda (a). Encreuem dues plantes heterozigotes. Quina descendència esperem?
Pas 1 i 2. A = groga, a = verda. Tots dos pares són Aa.
Pas 3. Cada Aa produeix dos tipus de gàmeta: A i a.
Pas 4. Muntem el quadre de Punnett:
| Gàmetes | A | a |
|---|---|---|
| A | AA | Aa |
| a | Aa | aa |
Pas 5. Comptem el que ha sortit:
- Proporció genotípica: 1 AA : 2 Aa : 1 aa (és a dir, 25% : 50% : 25%).
- Proporció fenotípica: 3 grogues (AA, Aa, Aa) : 1 verda (aa). El clàssic 3:1 de Mendel.
Fixa't en el detall que distingeix qui aprova de qui treu un 9: el genotip i el fenotip donen proporcions diferents. Genotípica 1:2:1, fenotípica 3:1. Si et demanen una i en dónes l'altra, perds l'apartat sencer.
Encreuaments dihíbrids i encreuament de prova sense embolicar-te
Quan hi ha dos caràcters alhora (un dihíbrid, per exemple Aa Bb × Aa Bb), el quadre de Punnett té 16 caselles i és fàcil equivocar-se. Hi ha una drecera: com que cada caràcter s'hereta per separat (3a llei de Mendel), calcula'n cadascun com un monohíbrid i multiplica les probabilitats.
Per a Aa Bb × Aa Bb: cada caràcter dóna 3:1, així que el dominant-dominant és 3/4 × 3/4 = 9/16. D'aquí surt la proporció fenotípica clàssica d'un dihíbrid, 9:3:3:1.
L'encreuament de prova (o retroencreuament) serveix per esbrinar el genotip d'un individu dominant que no saps si és AA o Aa. L'encreues amb un homozigot recessiu (aa) i mires la descendència:
| Si l'individu és… | Encreuament amb aa | Descendència | Conclusió |
|---|---|---|---|
| AA | AA × aa | 100% Aa (tots dominants) | Era homozigot |
| Aa | Aa × aa | 50% Aa : 50% aa (1:1) | Era heterozigot |
Si apareix algun individu recessiu a la descendència, el progenitor dubtós era heterozigot. És la prova definitiva.
Els errors que més nota treuen (el corrector els veu de seguida)
Després de corregir molts exàmens, els errors es repeteixen. Evita'ls i puges nota sense saber més biologia:
- No definir els al·lels al principi. El corrector necessita veure què és A i què és a. Sense aquesta línia, encara que el resultat sigui correcte, perds punts de plantejament.
- Confondre proporció genotípica amb fenotípica. L'error número u. Llegeix bé si et demanen genotips o fenotips.
- Donar la resposta com a nombre d'individus i no com a proporció. El quadre de Punnett dóna probabilitats. Si neixen 4 cries i en surten 3 de grogues, és per atzar, no és una garantia exacta.
- Barrejar majúscules i minúscules. Escriure "aA" en lloc de "Aa" o fer servir lletres diferents per al mateix gen confon i resta.
- En dihíbrids, no separar els caràcters. Intentar resoldre les 16 caselles a la bruta multiplica els errors. Separa'ls.
Quan val la pena un professor particular de Biologia
La genètica és d'aquells temes en què, si enxampes el mètode, rodes sol; però si arrossegues un dubte de base (què és un gàmeta, per què un Aa dóna dos tipus), t'encalles a cada problema. És aquí on un professor particular marca la diferència: en una o dues sessions t'ordena el mètode i resol el dubte que portes setmanes evitant.
A Eurekademy pots començar amb una primera classe amb 50% de descompte, sense compromís. Si encaixa, la majoria d'alumnes passen de "no entenc res de genètica" a resoldre qualsevol encreuament de selectivitat en un parell de setmanes. I si no encaixa, no hi perds res per provar-ho.
Preguntes freqüents
Quina diferència hi ha entre genotip i fenotip?
El genotip són els al·lels que té l'individu als seus gens (AA, Aa o aa); el fenotip és la característica que es veu per fora (llavor groga o verda). Dos genotips diferents poden donar el mateix fenotip: AA i Aa són tots dos grocs, perquè A domina sobre a. Confondre'ls és l'error més típic als exàmens.
El quadre de Punnett serveix per a qualsevol encreuament?
Serveix per a encreuaments senzills d'un o dos caràcters amb dominància clara. Per a un sol caràcter és rapidíssim; per a dos, el quadre de 16 caselles funciona però és lent, i convé fer servir la drecera de multiplicar probabilitats. Per a herències més complexes (lligades al sexe, codominància) el mètode base és el mateix, només canvien els símbols dels al·lels.
Com sé si un al·lel és dominant o recessiu en un problema?
T'ho sol dir l'enunciat. Si no, fixa't en les pistes: el caràcter que apareix a la primera generació en encreuar dues races pures diferents és el dominant. I si un tret "desapareix" als fills i "reapareix" als néts, aquest tret és recessiu: només es manifesta en homozigosi (aa).