Què és l'estil APA i per què el demanen a la universitat
APA és un conjunt de normes per citar les fonts que fas servir en un treball acadèmic. El publica l'American Psychological Association i la seva versió vigent és la 7a edició, del 2019. Va néixer a Psicologia, però avui l'utilitzen la majoria de carreres de ciències socials, salut i educació a Espanya.
Te'l demanen per dos motius. El primer és honestedat: deixar clar quines idees són teves i quines has agafat d'una altra persona. El segon és que el teu professor (i qualsevol lector) pugui anar a la font original i comprovar-la. Un treball ben citat no és més feixuc: és més creïble.
APA té només dos elements que treballen junts: la cita al text, breu, que apareix cada cop que fas servir una idea aliena, i la llista de referències del final, completa, amb totes les dades per localitzar cada font. Cada cita del text ha de tenir la seva entrada a la llista, i a l'inrevés. Entès això, la resta és omplir plantilles.
Com se cita dins del text: el sistema autor-data
APA fa servir el sistema autor-data: entre parèntesis hi poses el cognom de l'autor i l'any. Hi ha dues formes segons com facis servir la font.
- Paràfrasi (expliques la idea amb les teves paraules): n'hi ha prou amb el cognom i l'any. Exemple: La memòria de treball té una capacitat limitada (Baddeley, 2012).
- Cita textual (copies les paraules exactes, entre cometes): hi afegeixes la pàgina. Exemple: «l'atenció és un recurs finit» (Kahneman, 2011, p. 41).
Un detall de format que gairebé ningú coneix: si la cita textual té menys de 40 paraules, va entre cometes dins del paràgraf; si en té 40 o més, es posa en un bloc a part, amb sagnia i sense cometes. És de les coses que un corrector detecta a l'instant.
Si anomenes l'autor dins de la frase, l'any va just al darrere: Segons Baddeley (2012), la memòria de treball…. Dos detalls que es fallen molt:
- D'un a dos autors: s'anomenen sempre tots dos, units per «i» (o «&» dins del parèntesi): (Tulving i Craik, 2000).
- Tres o més autors: només el primer seguit d'et al. des del primer cop: (Anderson et al., 2019). No cal llistar-los tots al text.
Regla d'or: si una idea no surt del teu cap, porta cita. Tant se val que sigui una dada, una definició o una interpretació. El que no porta cita, el corrector ho llegeix com una afirmació teva, i si després apareix calcada en una font, és plagi.
Com es construeix la llista de referències
La llista de referències va al final, en ordre alfabètic per cognom i amb sagnia francesa d'1,27 cm (la primera línia al marge i les següents endins mitja polzada). Cada tipus de font té la seva plantilla. Aquestes són les que faràs servir més:
| Tipus de font | Format de la referència |
|---|---|
| Llibre | Cognom, N. (Any). Títol del llibre en cursiva (edició si no és la 1a). Editorial. |
| Article de revista | Cognom, N. (Any). Títol de l'article. Nom de la Revista, volum(número), pàgines. https://doi.org/xxxx |
| Capítol de llibre | Cognom, N. (Any). Títol del capítol. A Editor (Ed.), Títol del llibre (pp. xx-xx). Editorial. |
| Pàgina web | Autor o organització. (Any, dia de mes). Títol de la pàgina. Nom del lloc. URL |
Tres coses que van canviar a la 7a edició i que encara es veuen malament en molts treballs: ja no es posa la ciutat de l'editorial, el DOI s'escriu com un enllaç (https://doi.org/…, sense l'etiqueta «doi:») i a la llista s'admeten fins a 20 autors abans de fer servir punts suspensius. Quan dubtis d'un format concret, la referència oficial és el lloc d'estil de l'associació: apastyle.apa.org.
Plagi: l'exemple que ho aclareix tot
El plagi no és només copiar i enganxar sense cometes. També ho és canviar quatre paraules a una frase aliena i presentar-la com a teva. Mira la mateixa idea en tres versions, partint d'aquesta frase d'una font imaginària (Serrano, 2018, p. 55): «el son consolida els records apresos durant el dia».
- Plagi (malament). Escrius: El son consolida els records apresos durant el dia. Sense cometes ni cita: encara que sigui veritat, l'estàs donant com a teva i és idèntica a la font.
- Cita textual (bé). Com recorda Serrano, «el son consolida els records apresos durant el dia» (2018, p. 55). Cometes, autor, any i pàgina: perfecte per a una frase que vols reproduir literal.
- Paràfrasi (millor en la majoria de casos). Dormir bé després d'estudiar ajuda a fixar el que has après, perquè durant el son el cervell reordena la memòria (Serrano, 2018). Ho dius amb les teves paraules i la teva estructura, i tot i així cites: això és el que demostra que has entès la font, no només copiat.
Els errors que més penalitzen els professors, per ordre de freqüència:
- Parafrasejar sense citar. Reescriure amb sinònims i no posar la font continua sent plagi. La cita no depèn de les cometes, depèn de qui és la idea.
- Cites al text que no són a la llista de referències (o a l'inrevés). Els detectors i els correctors ho creuen; és un desajust que salta a la vista.
- Copiar de la Viquipèdia o d'un web sense autor i citar-lo com si fos un llibre. Si no hi ha autor, se cita per l'organització i la data; si no és fiable, no la facis servir com a font.
- Abusar de la cita textual. Un treball ple de cometes no demostra criteri. Parafraseja gairebé sempre i reserva la cita literal per a frases que perden força si les reescrius.
Quan val la pena recolzar-te en un professor particular
Citar bé s'aprèn ràpid, però un TFG o un treball llarg és més que citar: cal buscar fonts fiables, estructurar un argument i sostenir-lo. Si et bloqueges en començar, si no distingeixes una font acadèmica d'una divulgativa, o si el detector antiplagi de la teva facultat t'ha marcat alguna cosa i no entens per què, mitja hora amb algú que corregeix aquests treballs t'estalvia setmanes de reescriptures.
A Eurekademy pots treballar amb professors d'assignatures universitàries que t'ajuden a muntar el treball bé des del principi, amb la primera classe amb 50% de descompte i sense compromís. Si encaixa, continueu; si no, no passa res. Val més aprendre a citar un cop que anar arrossegant el mateix error treball rere treball.
Preguntes freqüents
He de citar també quan parafrasejo amb les meves paraules?
Sí. La cita no depèn que facis servir cometes, sinó que la idea sigui d'una altra persona. Si has tret la dada, la definició o la interpretació d'una font, va cita encara que ho reescriguis sencer. Només se salva de cita el que és coneixement general i evident, com que l'aigua bull a 100 graus al nivell del mar.
Què faig si una font no té autor o no té data?
Si no hi ha autor, cita per títol o per l'organització responsable del web. Si no hi ha data, es fa servir l'abreviatura «s. d.» (sense data) al seu lloc: (Organització, s. d.). Tot i així, per a un treball acadèmic intenta prioritzar fonts que sí que tinguin autor i any: són més fiables i més fàcils de defensar.
Els gestors com Zotero o Mendeley citen bé per mi?
Ajuden molt a generar les referències i a mantenir la llista ordenada, i per a treballs amb moltes fonts són gairebé imprescindibles. Però no són infal·libles: si les dades que hi poses estan incompletes, la referència surt malament. Revisa sempre el que generen, sobretot majúscules, cursives i el DOI.
En què es nota si un treball està ben citat o no?
En què cada afirmació important que no és teva té la seva font, en què totes les cites del text apareixen a la llista de referències i en què predomina la paràfrasi sobre la cita literal. Un corrector amb experiència ho veu d'un cop d'ull: un treball ben citat transmet que has llegit i entès, no només recopilat.