Què acaba de passar: Google ha enviat xips d'IA a l'espai
L'1 d'octubre de 2026, un coet Falcon 9 de SpaceX va enlairar-se amb un satèl·lit experimental que porta a dins quatre processadors d'intel·ligència artificial: les TPU que Google fa servir per entrenar i executar els seus models. Va viatjar en la missió compartida Transporter-18 i, segons NPR, Google va confirmar que el satèl·lit ja està en contacte i funciona com esperava.
És el primer pas de Project Suncatcher, l'aposta de Google per posar centres de dades en òrbita. El satèl·lit el va fabricar l'empresa Planet i els seus panells solars generen al voltant d'un quilowatt de potència, just el que cal per alimentar aquests quatre xips, que junts equivalen més o menys a un petit servidor. La pregunta òbvia és: per què portar tot això a l'espai?
Per què la IA necessita tantíssima energia
Cada vegada que demanes alguna cosa a un chatbot, al darrere s'encenen milers de xips com aquests quatre, treballant en paral·lel. Entrenar un model gran pot tenir desenes de milers de processadors funcionant sense descans durant setmanes. I tots aquests xips fan dues coses alhora: consumir electricitat i desprendre calor, que cal retirar amb sistemes de refrigeració que gasten encara més energia i molta aigua.
Imagina que ajuntes centenars de milers d'aquests xips en una sola nau industrial: això és un centre de dades. El satèl·lit té quatre xips i un quilowatt; un centre de dades gran en té centenars de milers i el seu consum es mesura en desenes de megawatts, el mateix que una ciutat petita. No és cap exageració de titular: és aritmètica.
- Entrenament: ensenyar el model amb enormes quantitats de dades. És la fase que més energia crema.
- Inferència: cada resposta que et dóna el model ja entrenat. Gasta menys per consulta, però es multiplica per milions d'usuaris alhora.
- Refrigeració: mantenir els xips freds. Pot suposar bona part de la factura elèctrica d'un centre de dades.
Els centres de dades ja suposaven al voltant de l'1,5 % de tota l'electricitat del món el 2024, segons l'Agència Internacional de l'Energia, i la IA està estirant aquesta xifra cap amunt molt de pressa. Aquest és justament el problema que Google intenta esquivar.
Per què l'espai: sol de sobres i un fred complicat
En l'òrbita adequada, un panell solar rep llum del Sol gairebé sense parar, sense núvols ni nits, així que l'energia és pràcticament gratuïta i inesgotable. Aquest és el gran avantatge. L'inconvenient és la refrigeració: al buit no hi ha aire que s'endugui la calor, de manera que ara per ara els xips només processen consultes de Gemini en finestres d'uns quinze minuts i després s'apaguen per refredar-se.
La prova d'enguany serveix per veure si els xips aguanten les vibracions de l'enlairament i la radiació de l'espai. El pla de Google és llançar dos satèl·lits a principis de 2027 per provar un enllaç làser entre tots dos, i a llarg termini imagina grups de 81 satèl·lits volant en formació en un anell d'un quilòmetre, connectats per làsers capaços de moure centenars de gigabits per segon. Sona a pel·lícula, però l'equip de recerca de Google ja ho ha publicat amb números.
Què s'estudia darrere d'això i per on s'hi entra
El que t'interessa és que gairebé tot el que fa possible aquesta notícia s'aprèn en una carrera o un cicle. Entendre quanta energia gasta un xip és física; dissenyar els models que corren a dins és intel·ligència artificial i programació; calcular les òrbites i el balanç de calor és enginyeria. No cal triar-ho tot: cal saber quina porta obre cada cosa.
L'error més comú és pensar que "la IA" és una sola assignatura màgica. No ho és: és matemàtiques (àlgebra i probabilitat), programació i molta feina d'enginyeria perquè milers de xips cooperin sense fondre el planeta. Si t'atrau aquest món, mira graus i cicles d'intel·ligència artificial, enginyeria informàtica o la branca d'energia, i comença per reforçar la base de matemàtiques.
Si alguna cosa d'això se't fa bola —i li passa a molta gent—, un professor particular t'ajuda a tapar el forat concret en comptes de repassar-ho tot a cegues. A Eurekademy la teva primera classe és amb 50% de descompte, així que pots provar sense jugar-te-la, amb una valoració de 4,8★ a Google i una xarxa de professors que han passat per aquestes carreres.