Examen de Historia de selectividad — Cataluña 2025

Història

Sèrie 3

L'examen consta de QUATRE exercicis obligatoris. Cada exercici val 2,5 punts. Feu els exercicis 1 i 4, i responeu a TOTES les qüestions que s'hi plantegen. En els exercicis 2 i 3, trieu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a TOTES les qüestions de l'opció triada.

Les respostes han de ser clares i han d'estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gramatical, lèxica i ortogràfica.

Exercici 1. Anàlisi crítica de fonts (2,5 punts en total)

Observeu les dues portades següents i responeu a les tres qüestions que es plantegen a continuació.

Portada A. La premsa i el canvi polític: la Guerra Civil a Catalunya.

[Figura: Portada de La Vanguardia [Barcelona] (25 gener 1939). Titular principal: "EL LLOBREGAT PUEDE SER EL MANZANARES DE BARCELONA". Subtítol: "LA BATALLA DE CATALUÑA". Text destacat: "Las tropas españolas contienen con heroísmo los intensísimos ataques de las divisiones italofacciosas". Altres textos: "La aviación extranjera participa en sus ataques contra las poblaciones civiles de las zonas catalanas". "EL ENEMIGO TIENE PRISA, PERO ESPAÑA NO".]

FONT: La Vanguardia [Barcelona] (25 gener 1939).

Portada B. La premsa i el canvi polític: els inicis del franquisme a Catalunya.

[Figura: Portada de La Vanguardia [Barcelona] (27 gener 1939). Capçalera: "BARCELONA. PERIÓDICO AL SERVICIO DE LA DEMOCRACIA. Diario al servicio de España y del Generalísimo Franco". Titular principal: "Barcelona para la España invicta de Franco". Text destacat: "En este momento histórico LA VANGUARDIA dice: '¡Presente!'".]

FONT: La Vanguardia [Barcelona] (27 gener 1939).

NOTA: El titular de la portada en català seria: «Barcelona per a l'Espanya invicta de Franco».

1.1. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada A.
[0,5 punts]

1.2. Identifiqueu el context i les idees fonamentals de la portada B.
[0,5 punts]

1.3. Expliqueu què ha passat entre la primera i la segona portada del diari La Vanguardia, i reflexioneu sobre la funció propagandística dels mitjans i el paper que tenen en les diferents conjuntures polítiques.
[1,5 punts]

Exercici 2. Situeu-vos en el temps utilitzant termes històrics

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s'hi planteja.

[2,5 punts: 1,5 punts pel contingut de la redacció i 0,2 punts per l'ús adequat de cadascun dels cinc termes històrics proposats]

OPCIÓ A

Expliqueu a un company de classe com era la lluita obrera a Catalunya en el context econòmic i social des de la Primera Guerra Mundial fins al cop militar del 1923. En la vostra explicació cal que utilitzeu els cinc termes següents d'una manera adequada: Salvador Seguí, CNT, pistolerisme, llei de fugues i Sindicats Lliures.

OPCIÓ B

Formeu part de la classe burgesa de Barcelona el 1888 i heu d'explicar a un fabricant estranger amb qui manteniu negocis quin tipus de forces estan excloses del sistema polític de la Restauració, així com les raons per les quals se les margina. En la vostra explicació cal que utilitzeu d'una manera adequada els cinc termes següents: republicanisme, carlisme, Pablo Iglesias, estabilitat del sistema i torn dinàstic.

Exercici 3. Exposeu un tema a través dels descriptors del glossari

Escolliu UNA de les dues opcions (A o B) i responeu a la qüestió que s'hi planteja.

[2,5 punts]

OPCIÓ A

Exposeu d'una manera sintètica els trets principals i les grans diferències entre les constitucions del 1876 i del 1931, i feu una breu reflexió sobre les raons per les quals una de les dues es va considerar democràtica i l'altra no.

OPCIÓ B

Compareu resumidament l'obra de govern de la Mancomunitat i la de la Generalitat republicana, i reflexioneu sobre la naturalesa política d'aquestes dues institucions fent referència a com van ser suprimides.

Exercici 4. Poseu a prova els vostres sabers

Encercleu la lletra de la resposta correcta de les deu qüestions següents, tenint en compte els contextos històrics proposats.

[2,5 punts: cada resposta correcta val 0,25 punts. Per cada resposta errònia es descomptaran 0,08 punts; per les qüestions no contestades no hi haurà cap descompte.]

Context històric: Visiteu Espanya com a turista l'any 1973 i, quan torneu al vostre país, voleu explicar la situació econòmica i política que heu observat. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s'ajusti més bé al que heu viscut.

4.1. El Pla d'estabilització del 1959 va ser

• a) un conjunt de mesures per a sanejar l'economia.
• b) un pla de reforma agrària.
• c) un acord amb els països europeus que permetia rebre ajudes.
• d) un programa de reformes socials.

4.2. El sector que s'oposa a qualsevol tipus de reforma en la darrera etapa del franquisme s'anomena

• a) Els irreductibles.
• b) El búnquer.
• c) La OJE.
• d) postfranquisme.

4.3. El creixement econòmic a la dècada dels seixanta va ser possible gràcies

• a) a l'ajuda del Pla Marshall.
• b) a les inversions estrangeres, el turisme i les remeses de divises de l'emigració.
• c) a la vinculació estretíssima amb els països europeus de l'entorn.
• d) als bons resultats finals de l'autarquia.

4.4. La figura política de relleu assassinada el 1973 i que ha provocat una crisi en el règim ha estat

• a) Blas Piñar.
• b) Luis Carrero Blanco.
• c) Melitón Manzanas.
• d) Joan de Borbó.

4.5. El sector «tecnòcrata» ha dut a terme

• a) la modernització de les forces armades gràcies a tècnics soviètics.
• b) la lliure sindicació.
• c) la prohibició d'instal·lar bases militars americanes.
• d) els Plans de Desenvolupament.

Context històric: Heu format part de les Brigades Internacionals a Catalunya durant la Guerra Civil. Quan torneu al vostre país voleu explicar els fets al vostre entorn. Responeu a les qüestions següents triant la resposta que s'ajusti més bé al que heu viscut.

4.6. El factor militar que va permetre el bombardeig de diverses ciutats catalanes va ser

• a) la inexistència de bateries antiaèries.
• b) la situació estratègica de l'aviació italiana a l'illa de Mallorca.
• c) el fet que els republicans no tenien aviació.
• d) el concurs decisiu de l'aviació alemanya.

4.7. La dirigent anarquista catalana que va arribar a ser ministra de Sanitat i Assistència Social en el Govern republicà es deia

• a) María de Maeztu.
• b) Frederica Montseny.
• c) Dolores Ibárruri.
• d) Francesca Bonnemaison.

4.8. El nom que va adoptar l'enfrontament viscut el 1937 als carrers de Barcelona entre dues concepcions sobre la guerra i el canvi polític va ser

• a) processos de Barcelona.
• b) fets de la Fatarella.
• c) fets del Palau Sant Jordi.
• d) fets de Maig.

4.9. Un dels organismes principals del poder popular a Catalunya després de l'intent de cop d'estat va ser

• a) el Bloc Obrer i Camperol.
• b) el Comitè Central de Milícies Antifeixistes.
• c) l'Ajuntament de Barcelona.
• d) la Comissió d'Indústries de Guerra.

4.10. Les tropes franquistes van entrar a Catalunya per primer cop

• a) el gener del 1939 per Barcelona.
• b) el 19 de juliol de 1936 per Barcelona.
• c) entre el març i l'abril del 1938 per Lleida.
• d) a començaments del 1937 per l'Ebre.