Examen de Filosofía de selectividad — Cataluña 2025

2025

Proves d’accés a la universitat

Història de la filosofia

Sèrie 3

Qualificació Comprovació 2a correcció
Pregunta I

Exercici 1. Opció __ Pregunta II
Pregunta III

Exercici 2
Exercici 3. Opció __
Suma de notes parcials
Qualificació final

Etiqueta de l’estudiant Ubicació del tribunal ..................................................................................
Etiqueta de qualificació Número del tribunal ....................................................................................

Etiqueta de correcció
L’examen consta de TRES exercicis obligatoris, que trobareu a les pàgines 2-5 (exercici 1), pàgi-
na 8 (exercici 2) i pàgina 10 (exercici 3).

En l’exercici 1, heu de triar UNA de les dues opcions (A o B) i respondre a les tres preguntes
corresponents a l’opció triada. L’exercici 2 té una única opció. En l’exercici 3, heu de triar UNA
de les dues opcions (A o B), que pot ser diferent de l’opció que hàgiu triat a l’exercici 1.

Les respostes han de ser clares i han d’estar redactades de manera coherent i cohesionada, amb correcció gra-
matical, lèxica i ortogràfica.

Ejercicio 1

Exercici 1

[6 punts en total]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B, i responeu a les tres preguntes de l’opció
que heu triat (que es formulen després del text).

OPCIÓ A

La mirada de l’esclau és poc favorable a les virtuts dels poderosos: s’hi mostra escèptic i descon-
fiat, i sent una malfiança subtil contra tot allò que s’honora com a «bo» en aquelles virtuts […]. I
com a contrapunt es destaquen i es fan sortir a la superfície les qualitats que alleugen la condició dels
afligits: aquí s’han d’honorar la compassió, la mà sempre amatent a prestar ajuda, la tendresa del cor,
la paciència, la diligència, la humilitat, l’afabilitat […]. Vet aquí els fogons on es cou aquella famosa
oposició «bo» i «malvat» —a la maldat se li associa el poder i la perillositat, la certesa de quelcom
temible, subtil i fort que no tolera ser menyspreat. En la moral de l’esclau, el «malvat», doncs, fa por;
en la moral dels senyors és precisament el «bo» qui desperta la por i vol despertar-la, mentre que
l’home «dolent» és percebut com el menyspreable.

L’oposició arriba a l’extrem quan, segons les conseqüències de la moral de l’esclau, al capdavall
també el «bo» de la seva moral és vist amb un punt de menyspreu —que pot ser lleuger i benvolent—,
perquè, en la mentalitat de l’esclau, el bo ha de ser en tot cas la persona inofensiva: és bondadós,
fàcil d’entabanar, potser una mica ximple, un bonhomme [un bon home]. A tot arreu on la moral de
l’esclau ha arribat a dominar, la llengua mostra una tendència a acostar les paraules «bo» i «ximple».

Friedrich Wilhelm Nietzsche. Més enllà del bé i del mal, part ix

Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apa-
reixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament,
entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

2
Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text el mot i l’expressió següents
(responeu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «compassió»:

b) «acostar les paraules»:

Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «En la moral de l’esclau, el “malvat”,
doncs, fa por; en la moral dels senyors és precisament el “bo” qui desperta la por». Expliqueu
quin és el sentit d’aquesta afirmació i de quina manera es relaciona amb les propostes filosò-
fiques de Friedrich W. Nietzsche; indiqueu en detall com aquesta afirmació es justificaria a
partir d’aquestes propostes. (En la resposta, us heu de referir als aspectes del pensament de
Nietzsche que siguin pertinents, encara que no apareguin explícitament en el text.) [3 punts]
[Comenceu a respondre a aquesta pregunta aquí sota; podeu continuar escrivint a les pàgines
6 i 7.]

3

Ejercicio 2

OPCIÓ B
Doncs bé, què soc jo, ara que suposo que hi ha algú extremament poderós i, si goso dir-ho,

maliciós i astut, que dedica totes les seves forces i totes les seves arts a enganyar-me? Puc estar segur
de tenir cap de les coses que acabo d’atribuir a la naturalesa corporal? Em deturo a pensar-hi amb
atenció, les passo i repasso totes en el meu esperit i no en trobo cap que pugui dir que em pertanyi.
No és necessari que m’aturi a enumerar-les. Passem, doncs, als atributs de l’ànima i vegem si n’hi ha
cap que em pertanyi. Els primers fan referència a nodrir-me i caminar; i si és veritat que no tinc cos,
també serà veritat que no puc caminar ni alimentar-me. Un altre és percebre amb els sentits, però
tampoc no és possible percebre amb els sentits sense cos. A més que altres vegades ja he cregut per-
cebre amb els sentits moltes coses mentre dormia, les quals he hagut de reconèixer, en despertar-me,
que veritablement no les havia percebut. Un altre és pensar. I aquí sí que trobo que el pensament és
un atribut que em pertany: és l’únic que no es pot separar de mi. Jo soc, jo existeixo […]. Ara no adme-
to res que no sigui necessàriament vertader: no soc, doncs, parlant amb propietat, sinó una cosa que
pensa […]. Forçaré la meva imaginació per cercar si no soc alguna cosa més. No soc de cap manera
aquesta agrupació de membres que anomenem cos humà; no soc en absolut un aire suau i penetrant,
que s’expandeix per tots aquests membres; no soc tampoc un vent, un alè o un vapor ni res que pugui
fingir o imaginar, perquè ja he suposat que tot això no era res. I sense abandonar aquesta suposició,
mantinc que no deixa de ser cert que soc alguna cosa.

René Descartes. Meditacions metafísiques, ii

Pregunta I. Feu un breu resum d’aquest text, centrant-vos en les idees principals que hi apa-
reixen i en la relació que s’estableix entre aquestes idees. (Responeu usant, aproximadament,
entre noranta i cent trenta paraules.) [2 punts]

4
Pregunta II. Expliqueu breument el significat que tenen en el text els mots següents (respo-
neu usant, aproximadament, entre cinc i vint paraules en cada cas): [1 punt]

a) «necessàriament»:
b) «suposició»:
Pregunta III. Considereu la següent afirmació del text: «No soc de cap manera aquesta agru-
pació de membres que anomenem cos humà.» Expliqueu quin és el sentit d’aquesta afirmació
i de quina manera es relaciona amb les propostes filosòfiques de René Descartes; indiqueu de
quina manera aquesta afirmació es justifica a partir d’aquestes propostes. (En la resposta, us
heu de referir als aspectes del pensament de Descartes que siguin pertinents, encara que no
apareguin explícitament en el text.) [3 punts]

5
[Podeu continuar responent aquí a la pregunta iii de l’exercici 1.]
6
7

Ejercicio 3

Exercici 2

[2 punts]

Considereu el punt de vista següent:
«Si els països d’Europa volen seguir essent competitius i poder produir productes que
els europeus puguem consumir i que les nostres empreses puguin vendre a altres països de
fora de la Unió Europea, ens caldria millorar la nostra tecnologia puntera; per a aconseguir
això hauria d’augmentar la proporció dels nostres joves que estudien enginyeries o ciències
aplicades. És a dir, per a poder mantenir el nostre estil de vida i poder preservar en el futur el
nivell de benestar que tenim actualment en la nostra societat, caldria que hi hagués més joves
que estudiessin determinades carreres i es dediquessin a certes feines. Per això, és just i legí-
tim que l’Estat pugui requerir a les persones joves que tenen una bona capacitat per a poder
seguir estudis d’enginyeria o de ciències aplicades que facin aquests estudis i després treballin
en els camps professionals que s’hi relacionen —encara que elles potser haurien preferit estu-
diar alguna altra cosa o fer alguna activitat professional diferent (com ara muntar un gimnàs
o una botiga, estudiar dret i esdevenir fiscal, o dedicar-se a la música).»
Analitzeu com s’avaluaria aquest punt de vista des de la perspectiva de dos autors/es des-
tacats de la història de la filosofia occidental (podeu prendre en consideració els dos autors/es
que vulgueu). Per fer-ho, expliqueu primer com creieu que caldria avaluar-lo des de la pers-
pectiva d’un d’ells, i després com creieu que caldria avaluar-lo des de la perspectiva de l’altre.
Per acabar, indiqueu, molt breument, quin us sembla que és el punt principal de semblança o
de contrast entre les propostes dels dos autors/es, pel que fa a la qüestió tractada.

8
9

Ejercicio 4

Exercici 3

[2 punts]

Trieu UNA de les dues opcions següents, A o B.
OPCIÓ A

Considereu l’argumentació següent:
«Que una persona tingui llibertat és quelcom molt valuós. Per tant, no s’hauria d’obligar
els nens i adolescents a anar a l’escola, si no volen. Se’ls hauria de respectar la seva llibertat
d’escollir fer una altra cosa. Per exemple, a una adolescent de quinze anys no se l’hauria
d’obligar per llei a estudiar. Si ella vol, s’hauria de deixar que fes una altra cosa.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afir-
macions. Justifiqueu la vostra resposta tot aportant raons que donin suport al punt de vista
que decidiu defensar.

Ejercicio 5

OPCIÓ B
Considereu les afirmacions següents:
«La veritat està sobrevalorada. Per tal d’actuar d’una forma moralment i políticament
adequada, el principal no és preocupar-se per què és veritat i què és fals sinó, més aviat, pre-
ocupar-se per actuar amb bones intencions, amb altruisme i amb ganes de contribuir al bé
comú.»
Indiqueu si esteu d’acord o en desacord amb allò que s’expressa en aquest grup d’afirma-
cions, tot justificant el punt de vista que decidiu defensar aportant raons.

10
11
Comprovació:
2a correcció:
3a correcció:

Etiqueta de l’estudiant

L’Institut d’Estudis Catalans ha tingut cura de la correcció lingüística i de l’edició d’aquesta prova d’accés