Examen de Història de selectivitat — Illes Balears 2026

Història d'Espanya Model 2

Instruccions generals

L'examen consta de tres parts: A. Qüestions breus (A.1, A.2, A.3 i A.4), B. Comentari, i C. Tema.

Als apartats A.1, B i C, hi ha diverses opcions. Als apartats A.2, A.3 i A.4, només una.

Es valorarà la coherència, la cohesió i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així com la presentació.

Puntuació: vegeu les diferents parts de l'examen.

Temps per fer l'examen: 90 minuts.

Material que es pot utilitzar per contestar la prova: l'examen s'ha de contestar amb bolígraf blau o negre.

Material auxiliar: no es pot utilitzar cap altre material.

A. Qüestions breus (4 punts, 1 punt cadascuna)

A.1. Respon una (i només una) d'aquestes preguntes (s'aconsellen entre 6 i 10 línies): 1r Quan va tenir lloc l'emancipació de les colònies espanyoles d'Amèrica? Quines foren les causes i conseqüències d'aquest esdeveniment? 2n Quins foren els principals moviments migratoris a l'Espanya del decenni dels seixanta del segle XX? Explica el cas de les Illes Balears.

A.2. Defineix breument (d'1 a 3 línies en cada cas): Primera República Espanyola, desamortització de Mendizábal, cop d'estat del 23-F, Mariano Rajoy (en aquest darrer cas, indica el càrrec principal que va ocupar, la seva adscripció política i l'època històrica o els anys de mandat).

A.3. Elabora un esquema sobre les constitucions de 1931 i 1978 i indica'n (a més) dos punts en comú i dues diferències.

A.4. Ordena cronològicament, de més antic a més recent:

• Regne visigòtic de Toledo.

• Construcció de la mesquita de Còrdova.

• Incorporació de Menorca a Gran Bretanya.

• Poblament fenici d'Eivissa.

B. Comentari. Fes un (i només un) dels comentaris següents (3 punts) (s'aconsella entre cara i cara i mitja de full):

Comentari 1: 1r Situa cronològicament el document A (any i breu contextualització) i identifica els personatges que hi apareixen. Assenyala els aspectes principals del text. 2n Respon la qüestió següent, incorporant alguna al·lusió a cada un dels dos documents (A i B): què va ser la guerra del Francès o guerra de la Independència, com i per què es va iniciar, i quines foren les principals conseqüències?

Document A

De Fernando VII a Carlos, en Bayona.

«Mi venerado padre y señor: Para dar a V. M. una prueba de mi amor, de mi obediencia y de mi sumisión […] renuncio a mi corona a favor de vuestra Majestad, deseando que vuestra Majestad pueda disfrutarla durante muchos años».

De Carlos a Napoleón, en Bayona.

«Su Majestad el rey Carlos, que no ha tenido en toda su vida otra mira que la felicidad de sus vasallos, ha resuelto ceder como cede por el presente todos sus derechos al trono de España y de las Indias a Su Majestad el emperador Napoleón como el único que, en el estado en el que han llegado las cosas, puede establecer el orden; entendiéndose que dicha cesión solo ha de tener efecto para hacer gozar a sus vasallos de las condiciones siguientes: 1º La integridad del reino será mantenida [...] 2º La religión católica, apostólica y romana será la única de España.»

(Abdicacions de Baiona, 5 de maig de 1808)

Document B: quadre de Goya: El 3 de maig de 1808 a Madrid (1814)

[Figura: Reproducció del quadre de Goya El 3 de maig de 1808 a Madrid (1814), que mostra una escena nocturna d'afusellament: a l'esquerra, un home amb camisa blanca i braços alçats davant un escamot de soldats francesos que l'apunten amb fusells; al voltant, altres víctimes mortes o atemoritzades; al fons, el perfil d'una ciutat.]

Comentari 2:

1r Indica si el següent document consisteix en un informe econòmic, un testimoni oral, un text historiogràfic o un text jurídic i a quin període històric es refereix. Resumeix-ne breument el contingut. 2n Respon les preguntes següents, incorporant al·lusions al document: quines característiques presentà la violència política practicada durant la Guerra Civil a Espanya? Explica algun aspecte relatiu a la guerra i/o la repressió en alguna illa de les Balears o en conjunt.

«La culpa era de les beates del barri. Quatre beates de la barriada anaven amb la llista de les dones que s'havien de dur a prendre oli de ricí i la passaven al capellà i ell donava el visto bueno. Després venia un camió de Falange, feia el recorregut, tres d'aquí, quatre d'allà i se les enduien al local de Falange [a l'antiga Casa del Poble] i allà els donaven oli de ricí. I per cert, els deien: "Si el treis, vos ne donam un altre." I ho feien! I no eren tassons petits, eh! Els entaferraven tassons de quart de litre! Sempre me'n recordaré d'aquelles dues pobres dones, les pageses. A més de l'oli de ricí, aquella pelada de cap que varen haver de dur fins que varen créixer els cabells. S'havien de passejar amb un mocador pel cap. I llavors se les enduien a envoltar pel cementeri, per fer-los por. La culpa d'això també va ser d'aquell pocavergonya del Conde Rossi, que un dia va venir a la Soledat a dir: "¡Vosotras, mallorquinas! Tenéis que capturar a las rojas y darles aceite de ricino y pelarlas al rape. Y si hay alguna embarazada, matadla, que no nazca el rojillo que llevan dentro." Encara m'escarruf, quan ho record! Va anar a un local que en un temps havia estat el Ball de la Soledat, era una sala. I aquí va fer una conferència, aquell pocavergonya. Jo hi vaig entrar a sentir-lo, no sé per què. Tothom deia: "El Conde Rossi, ve el Conde Rossi." I jo dic: "Qui deu ser? Deu ser un feixista italià." Hi vaig anar a sentir-ho, només per curiositat. Vaig voler saber què deia aquell tipo, però... més valdria que no hi hagués anada! Quina cara d'assassí que tenia, amb una barbeta, alt! Se n'anava per totes les barriades a fer tot això. I va tenir molta d'influència en el que va passar.».

(Entrevista a Julia Palazón Cano (1919-2002), veïnada del barri de la Soledat (Palma) (entrevista realitzada el 18 de juliol de 1997)).

C. Tema (3 punts) (s'aconsella entre cara i cara i mitja de full): Desenvolupa un (i només un) dels temes següents:

1r El regnat d'Alfons XIII (1902-1923): concepte. El regeneracionisme i el reformisme dinàstic (Maura i Canalejas), l'impacte de la Gran Guerra i la crisi final del sistema (1917-1923).

2n La Segona República (1931-36): breu definició. Explica el Bienni Reformista (1931-33).