Examen de Filosofia de selectivitat — Illes Balears 2026

1 / 2
Instruccions generals
• L’examen consta de 2 parts. La primera consisteix en l’anàlisi d'un text, i la segona consta
de 2 preguntes.
• En la primera part, l'estudiant pot escollir entre 2 texts i ha de respondre: a) Context
històric, social i cultural. b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text.
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes al text i de
la relació entre aquestes.
• En la segona part, ha de respondre 2 preguntes; en cadascuna, pot escollir entre 2
opcions.
• Es valorarà la coherència, la cohesió i la correcció gramatical, lèxica i ortogràfica, així
com la presentació.
• Puntuació: vegeu les diferents parts de l'examen.
• Temps per fer l’examen: 90 minuts.
• Material que es pot utilitzar per contestar la prova: l’examen s’ha de contestar amb
bolígraf blau o negre.
• Material auxiliar: no es pot utilitzar cap altre material.

Ejercicio 1

PART 1. Triau un, i només un, d’aquests dos texts.
Analitzau el text incloent en l’anàlisi aquests elements:
a) Context històric, social i cultural. (1 punt)
b) Identificació del tema concret i de la tesi sostinguda al text. (1 punt)
c) Explicació ordenada, clara i precisa de les idees fonamentals contingudes
al text i de la relació entre aquestes. (2 punts)
«Si jo vull definir-me, primer estic obligada a declarar: “Sóc una dona”. Aquesta
veritat serà la base sobre la qual s’alçarà qualsevol altra afirmació. Un home no
comença mai presentant-se com un individu d’un determinat sexe: es pren com
un fet que és un home. Si en els registres civils i en els documents d’identitat
les rúbriques masculí i femení apareixen de manera simètrica és només una
qüestió formal. La relació dels dos sexes no és la que existeix entre dues
electricitats, o dos pols: l’home representa alhora el positiu i el neutre fins al
punt que diem “els homes” per a designar els éssers humans... La dona
representa el negatiu, per això qualsevol determinació li és imputada com a
limitació, sense reciprocitat».
Simone de Beauvoir, El segon sexe.
2 / 2

Ejercicio 2

«Dues coses omplen l'ànim d'admiració i veneració sempre noves i creixents,
com més gran és la freqüència i persistència amb què hi reflexionem: el cel
estelat sobre mi i la llei moral dins meu [...] El primer espectacle d'una quantitat
incomptable de mons anul·la, per dir-ho així, la meva importància com a
criatura animal que ha de restituir al planeta (un mer punt a l'univers) la
matèria de la qual es va formar, després d'haver estat proveïda per breu temps
(no se sap com) de força vital. El segon espectacle, en canvi, eleva infinitament
el meu valor com a intel·ligència mitjançant la meva personalitat en què la llei
moral em manifesta una vida independent de l'animalitat i fins i tot de tot del
món dels sentits, almenys quan es pot inferir de la determinació conforme a
fins que aquesta llei dona a la meva existència i que no es restringeix a les
condicions i els límits d'aquesta».
I. Kant, Crítica de la raó pràctica.
PART 2. Preguntes

Ejercicio 3

Pregunta 2: Escolliu una, i sols una, de les següents dues opcions i
redactau una reflexió crítica (3 punts):
a) Reflexió crítica sobre un tema de la història de la filosofia en relació
amb el tractament que algun autor n’ha fet.
Tema: «Coneixement sensible i coneixement racional durant l’època
antiga». Heu d’establir una relació amb algun autor de la història de la filosofia.

Ejercicio 4

b) Reflexió crítica sobre un tema de la història de la filosofia en relació
amb temes i problemes de l’actualitat.
Tema: «La discussió ètica al voltant de la virtut durant l’època antiga».
Heu d’establir una relació amb algun aspecte de l’actualitat.
Pregunta 3: Responeu una, i sols una, d'aquestes dues preguntes
(3 punts)

Ejercicio 5

a) Comparau la concepció de la ment de Descartes amb alguna altra
concepció de la ment de la història del pensament.

Ejercicio 6

b) Comparau la concepció de la ciència d'I. Kant amb alguna altra concepció
de la ciència de la història del pensament.