Què està passant: la inflació torna als titulars
El 15 de setembre de 2026 l'Institut Nacional d'Estadística va confirmar que l'IPC d'agost es va disparar fins al 4,3% anual, set dècimes més que al juliol i la taxa més alta des del febrer de 2023. La xifra va obrir telenotícies i diaris, i amb raó: vol dir que la cistella mitjana de béns i serveis costa un 4,3% més que fa un any.
Pots consultar la dada a la nota de premsa de l'INE. El grup que més va estirar l'índex va ser el transport, amb una pujada anual del 9,5% —la més gran des de l'agost de 2022— per l'encariment dels combustibles. Però a la mateixa nota hi apareix un segon número que gairebé ningú va esmentar i que explica una història diferent.
El número del titular no és el que vigilen els economistes
Al costat del 4,3% general, l'INE va publicar la inflació subjacent: el 2,9%, una dècima menys que el mes anterior. És a dir, mentre la dada de portada pujava amb força, la que miren de debò els analistes i el Banc Central Europeu baixava. Entendre per què és entendre com funciona la inflació.
La inflació subjacent (o "nucli") és l'IPC al qual es treuen els dos grups més nerviosos: l'energia i els aliments frescos. Són preus que pugen i baixen d'un mes a l'altre per coses que poc tenen a veure amb l'economia espanyola —una guerra que encareix el petroli, una sequera que dispara la fruita—, i per tant fiquen molt de soroll. En apartar-los, la subjacent ensenya la tendència de fons: si els preus pugen de manera generalitzada o només per un ensurt puntual.
Per què se separen els dos números: la cistella i els seus pesos
L'IPC no és un preu, és un número índex: es tria una cistella representativa del que compra una llar mitjana (uns 950 articles agrupats en 12 grans categories) i se'n segueix el preu mes a mes prenent un any com a base 100. Cada grup pesa segons el que hi gastem: l'habitatge i el transport pesen molt; el correu, gairebé res.
Aquest sistema de pesos és la clau del ball d'agost. Mira-ho amb una cistella simplificada de tres grups (els pesos i les pujades són il·lustratius, perquè es vegi el mecanisme):
| Grup | Pes a la cistella | Pujada anual | Aporta a l'IPC |
|---|---|---|---|
| Transport (inclou combustible) | 15% | +9,5% | +1,43 punts |
| Aliments i begudes | 22% | +2,0% | +0,44 punts |
| Resta (habitatge, oci, roba…) | 63% | +3,9% | +2,46 punts |
El càlcul real és una mitjana ponderada: es multiplica la pujada de cada grup pel seu pes i se sumen els resultats (aquí, 1,43 + 0,44 + 2,46 ≈ 4,3%). Un grup relativament petit, el transport amb un 15% de pes, empeny el total ell sol gràcies a la seva pujada enorme del 9,5%. Si retires l'energia —com fa la subjacent—, aquella empenta desapareix i l'índex es queda més pla. Per això el titular cridava 4,3% i la subjacent xiuxiuejava 2,9%: tots dos són veritat, però mesuren coses diferents.
Com s'estudia això a Economia (i què cau a l'examen)
Els números índex, la mitjana ponderada i la inflació són temari directe d'Economia de Batxillerat i de Matemàtiques aplicades a les Ciències Socials. En un examen és habitual que et donin una taula com la de dalt i et demanin calcular la variació de l'IPC, o que et donin dos anys i hagis de trobar la taxa d'inflació. Aquí és on cauen els tres errors que més nota costen:
- Confondre "baixa la inflació" amb "baixen els preus". Que la inflació passi del 4,3% al 3% no vol dir que res costi menys: vol dir que segueix pujant, però més a poc a poc. A això se'n diu desinflació. Que els preus baixin de debò (inflació negativa) és deflació, i és una altra cosa.
- Barrejar la taxa anual amb la mensual. El 4,3% compara l'agost de 2026 amb l'agost de 2025; el 0,7% mensual compara l'agost amb el juliol. No són intercanviables.
- Oblidar la diferència entre valor nominal i real. Si el teu sou puja un 2% però els preus pugen un 4,3%, en termes reals has perdut poder de compra. La inflació és justament el que separa els diners que tens dels diners que valen.
Dominar aquesta diferència entre general i subjacent és, a més, el que distingeix un comentari d'un 5 d'un de 9: no et limites a llegir el titular, expliques què hi ha darrere del número.
Quan val la pena un professor particular d'Economia
La inflació té aquesta trampa: sembla de sentit comú fins que et poses a calcular una mitjana ponderada o a distingir desinflació de deflació en un examen amb rellotge. Si el tema se't resisteix, un problema rere l'altre sense entendre per què, és senyal que un buit petit s'està fent gran tot sol: cada tema nou d'Economia es recolza en l'anterior, i al juny s'acumulen tots de cop. Aquí és on té sentit la continuïtat: el mateix professor i el mateix ritme de setembre a juny, sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat, per no arribar a la recta final tapant forats.
Abans de decidir el curs sencer, pots provar sense comprometre't: a Eurekademy la primera classe és amb 50% de descompte. És la porta d'entrada per veure si encaixa —molts alumnes fan servir aquesta primera sessió de classes d'Economia justament per desencallar un tema com aquest—. Som professors amb un 4,8★ a Google i treballem a tota Espanya, en línia i presencial.