Què acaba de passar: el CO₂ marca un altre rècord
El 27 d'octubre de 2026, l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) va publicar el seu butlletí anual sobre els gasos amb efecte d'hivernacle, i la notícia es resumeix en una frase de la seva subsecretària general, Ko Barrett: «un altre any, un altre nou rècord». La concentració mitjana de CO₂ a l'atmosfera va arribar el 2025 a 426,8 parts per milió, un 153 % del nivell que hi havia abans de la industrialització. Pots llegir la dada a la nota de l'OMM.
L'informe va sortir just abans de la cimera del clima —la COP31, que se celebra a Antalya (Turquia) del 9 al 20 de novembre— perquè els negociadors tinguin les xifres sobre la taula. El metà i l'òxid nitrós també van batre el seu rècord, i el CO₂ ha continuat pujant el 2026.
Fins aquí, titulars. El que és interessant —i el que de debò cau a l'examen de Geografia— comença quan et preguntes què signifiquen aquells números i per què t'haurien d'importar si ahir feia fred a la teva ciutat.
Clima no és el mateix que temps (i gairebé tothom ho confon)
És l'error número u, i el cometen fins i tot els adults: «si fa fred, on és l'escalfament?». La resposta és a la diferència entre dues paraules que semblen sinònimes i no ho són.
- El temps és el que fa avui, aquí: si plou, si fa sol, si hi ha 4 °C o 30 °C. Canvia d'un dia per l'altre.
- El clima és la mitjana del temps durant un període llarg —per convenció, com a mínim 30 anys— en una zona. No es mesura amb el termòmetre d'avui, sinó amb sèries de dades de dècades.
Un exemple perquè no se t'oblidi: el temps és l'humor que tens avui; el clima és el teu caràcter. Pots tenir un mal dia (un dia fred) sense que el teu caràcter (el clima) hagi canviat. Per això una onada de fred puntual no desmenteix res: l'escalfament es veu quan compares la mitjana de molts anys, no un dimarts concret.
| Aspecte | El temps | El clima |
|---|---|---|
| Què mesura | L'estat de l'atmosfera ara | La mitjana durant 30 anys o més |
| Escala temporal | Hores o dies | Dècades o segles |
| Exemple | «Demà plourà» | «Els estius són cada cop més càlids» |
| Com s'estudia | Previsió meteorològica | Sèries històriques de dades |
Com sabem quant CO₂ hi havia fa 250 anys (i fa 800.000)
Aquí ve el que més sorprèn. L'OMM diu que hi ha un 153 % del CO₂ preindustrial, però com es mesura l'aire de 1750, si ningú tenia sensors? La resposta és congelada a l'Antàrtida.
Primer, què són aquelles «parts per milió». El CO₂ es mesura en ppm: de cada milió de molècules d'aire, quantes són de diòxid de carboni. Que hagi passat d'unes 280 ppm abans de la indústria a 426,8 avui sembla poc… fins que recordes que és justament aquella petita proporció la que atrapa la calor.
I la dada antiga? Els científics perforen el gel dels pols i n'extreuen cilindres de gel (els anomenen testimonis o nuclis de gel). Aquell gel es va formar capa a capa, any a any, i va atrapar bombolles d'aire de cada època. Analitzant aquelles bombolles es pot llegir l'atmosfera del passat: literalment, podem mesurar l'aire que respiraven els mamuts. Els nuclis més profunds arriben a 800.000 anys enrere, i en tot aquell temps el CO₂ mai no havia estat tan alt com ara.
Per això importa un número que sona ridícul, com 1,5 °C. És una mitjana de tot el planeta: quan la mitjana global puja grau i mig, als pols puja molt més, el gel es fon i el nivell del mar canvia. No és la temperatura de la teva habitació, és el termòstat de la Terra sencera.
Com s'estudia el clima a classe i quan va bé un professor
Tot això —temps enfront de clima, gràfiques de sèries històriques, l'efecte d'hivernacle, els factors del clima— és temari pur de Geografia a l'ESO i al Batxillerat, i sol caure en forma de comentari d'un climograma o d'un text sobre el canvi climàtic. El truc per estudiar-ho no és memoritzar xifres (canvien cada any, com acabes de veure), sinó entendre els conceptes: què diferencia una variable d'un factor, com es llegeix una gràfica i com es construeix un argument amb dades.
Un bon pla: agafa una notícia real com aquesta, subratlla les dades (426,8 ppm, 30 anys, 1,5 °C) i explica amb les teves paraules què mesura cadascuna. Si en fer-ho t'adones que barreges temps i clima, o que els comentaris de gràfiques se't fan bola de cara a l'examen, un professor particular de geografia t'ho ordena en un parell de sessions: et veu raonar, caça el concepte que tens fluix i et posa a comentar gràfiques de debò. A Eurekademy pots començar amb la primera classe amb un 50% de descompte i fer una ullada a les nostres classes de geografia per veure com treballem. Som professors amb una valoració de 4,8★ a Google.