Per què rellegir els apunts no puja la nota
La manera com estudia gairebé tothom —rellegir el tema i subratllar amb colors— és de les que menys resultat donen. Una revisió de l'Association for Psychological Science que va comparar deu tècniques d'estudi va situar rellegir i subratllar al grup de baixa utilitat, i va col·locar a dalt dues que gairebé ningú fa servir: autoavaluar-se i repartir l'estudi en el temps.
El motiu és senzill. Rellegir et dona una sensació de domini falsa: reconeixes el text i creus que te'l saps, però reconèixer no és recordar. A l'examen no tens l'apunt al davant, tens un full en blanc.
Per això preparar un examen bé no consisteix a repassar més vegades el que ja et sona, sinó a obligar-te a recuperar allò que encara no domines. El pla que ve està muntat sobre aquesta idea.
Comença pel final: què entra i quant pesa
Abans d'obrir un sol apunt, esbrina dues coses: què entra i com es puntua. Un examen no reparteix els punts per igual, i estudiar sense saber el repartiment és llençar hores.
Pregunta al professor o mira exàmens anteriors per conèixer el pes de cada bloc. Si el tema 4 val el 40% de la nota i el tema 1 el 10%, el teu temps hauria de seguir aquesta proporció, no l'ordre del llibre.
- Quin tipus de preguntes. Test, desenvolupament o problemes: no es prepara igual un examen de definicions que un d'exercicis.
- Quin material entra. Només apunts, apunts més llibre, o també les pràctiques de classe.
- Com puntua. Si resten els errors al test, si valoren el procediment als problemes o només el resultat.
Amb això ja saps on posar el focus. Per exemple, si el 70% de la nota són problemes, el teu estudi serà resoldre problemes, no rellegir teoria.
El pla de 10 dies per preparar un examen
Deu dies són de sobres per a un examen d'una avaluació si reparteixes bé la feina. La idea és no deixar res per al final i tocar cada tema diverses vegades en dies separats. Suposem que l'examen cau el dia 10:
- Dies 1-2, mapa de l'examen. Reuneix tot el material, ordena els temes per pes i fes un índex del que entra. Primera lectura activa: subratlla només allò que no sabries respondre de memòria.
- Dies 3-5, primera volta amb autoavaluació. Estudia cada tema en sessions de 25 minuts i, en acabar cadascun, tanca els apunts i escriu el que recordes. Corregeix en vermell amb l'apunt al davant.
- Dies 6-7, pràctica real. Resol exercicis o preguntes d'exàmens d'altres anys amb el rellotge en marxa. Aquí descobreixes què creus que saps però no saps explicar.
- Dies 8-9, segona volta al fluix. Torna només a allò que has fallat i repassa-ho en veu alta, com si l'expliquessis a algú.
- Dia 10, repàs lleuger. Res de nou: un cop d'ull a l'índex i als teus errors freqüents, i a dormir. Estudiar de matinada resta més que no pas suma.
Fixa't que cada tema es toca com a mínim tres vegades en dies diferents. Aquest repartiment —i no el nombre total d'hores— és el que fixa el contingut a la memòria a llarg termini.
Autoavaluació i repàs espaiat: la parella que més funciona
Les dues tècniques més ben valorades per l'evidència es reforcen entre si. Autoavaluar-te, posar-te a prova sense mirar, obliga el cervell a recuperar la informació, que és justament el que faràs a l'examen. El repàs espaiat reparteix aquests intents en diversos dies en lloc d'amuntegar-los en una tarda.
Imagina que has d'aprendre deu definicions de biologia. En comptes de llegir-les vint vegades seguides, llegeix-les un cop, tapa-les i intenta escriure-les de memòria. Repeteix-ho l'endemà i un altre cop dos dies després. Amb aquests tres intents separats en retindràs més que amb una tarda sencera de relectura.
| Tècnica | Utilitat | Per què |
|---|---|---|
| Autoavaluació (tests, preguntes) | Alta | Entrena la recuperació, que és el que demana l'examen |
| Repàs espaiat | Alta | Repartir en dies venç l'oblit millor que l'afartament |
| Pràctica intercalada | Mitjana | Barrejar tipus de problema millora la transferència |
| Resumir | Mitjana-baixa | Serveix només si saps resumir bé i costa molt de temps |
| Rellegir | Baixa | Dona sensació de domini, no memòria real |
| Subratllar | Baixa | És passiu: marca sense obligar-te a pensar |
La taula resumeix què rendeix segons aquesta revisió. Canvia les hores de subratllar per hores d'autoavaluació i la nota puja gairebé sola.
Els errors que costen més nota
Corregint exàmens es repeteixen sempre les mateixes errades de preparació. Aquestes són les cinc que surten més cares:
- Començar sempre pel tema 1. Arribes a l'examen dominant el principi i amb el final a mitges, just on sol haver-hi el que més pesa.
- Confondre llegir amb estudiar. Si no t'has posat a prova, no has estudiat: has repassat amb xarxa.
- L'afartament de l'última nit. Sis hores seguides la vigília fixen poc i arribes a l'examen amb el cap fos.
- No cronometrar. Saber-te el temari no val si no et dona temps. Fes com a mínim un simulacre amb el rellotge.
- Ignorar l'enunciat. Molts punts es perden per respondre el que no es pregunta. Subratlla el verb: "defineix" no és "explica".
Evitar aquestes cinc errades val, a la pràctica, un o dos punts de nota sense estudiar ni una hora més.
Quan val la pena un professor particular
Un examen puntual el treus amb aquest pla. Però quan el problema es repeteix —una assignatura que s'entravessa trimestre rere trimestre, llacunes de cursos anteriors que arrossegues, un temari que s'acumula més ràpid del que el tapes— l'examen de la setmana que ve és només el símptoma. Aquí el que arregla la nota no és una classe solta, sinó la continuïtat: el mateix professor seguint-te de setembre a juny, amb un pla que no torna a començar cada mes. A Eurekademy aquest acompanyament anual va sense permanència, a terminis sense interessos i amb descompte per pagament avançat, perquè l'ajuda no depengui de com vingui cada mes.
I si prefereixes provar abans de decidir, la primera classe té un 50% de descompte: una sessió per veure si el mètode encaixa amb tu, sense comprometre't a res. Molts alumnes que comencen encallats en una assignatura recuperen un o dos punts en l'avaluació següent quan un professor particular els ordena l'estudi.
Preguntes freqüents
Quantes hores cal estudiar per a un examen?
No hi ha un nombre màgic: pesa més com reparteixes el temps que no pas quant hi sumes. Per a un examen d'una avaluació, entre una i dues hores al dia durant una setmana, en sessions curtes amb autoavaluació, rendeix més que dues tardes maratonianes la vigília. Ajusta-ho segons el pes de l'examen i el teu punt de partida.
Com s'estudia si només queda un dia?
Prioritza sense pietat: ves al que més pesa i al que més domines, no intentis cobrir-ho tot. Fes autoavaluació ràpida, tapa't els apunts i respon, en lloc de rellegir, perquè recordar activa la memòria molt més. I dorm: arribar descansat et dona més punts que l'última hora de la matinada.
És millor estudiar de dia o de nit?
De dia, i sense sacrificar la son. El descans és quan el cervell consolida allò estudiat, així que fer nit per encabir més matèria acostuma a sortir a compte negatiu. Reparteix l'estudi en diversos dies a hores en què estiguis despert de debò i deixa la vigília per a un repàs lleuger.