Què està passant: el Black Friday apuja més preus dels que abaixa
A poques setmanes del Black Friday, que enguany cau el 27 de novembre, l'OCU ha llançat un avís incòmode: a moltes botigues els preus apugen més del que abaixen. Segons l'anàlisi que recull El Independiente, el 37% dels productes d'electrònica i electrodomèstics era més car durant el Black Friday que els mesos anteriors, i només el 35% va abaixar el preu de debò.
L'organització va arribar a denunciar 11 botigues en línia per falsos descomptes. El motiu? El cartell de "-50%" es calculava sobre un preu de referència inflat, no sobre el que el producte costava realment. I aquí és on entren les matemàtiques de 3r i 4t d'ESO: els percentatges, aquell tema que sembla fàcil fins que algú l'utilitza per enganyar-te.
La trampa és als percentatges: per què un "-20%" pot no estalviar-te res
El truc preferit d'una botiga trampossa és senzill: apujar el preu unes setmanes abans per poder "rebaixar-lo" després. I funciona perquè molta gent creu que un percentatge que puja i un altre que baixa s'anul·len. No és així, i la raó és pura matemàtica.
Imagina unes sabatilles que costen 100 €. La botiga les apuja un 25% a mitjan octubre:
- 100 € + 25% = 100 × 1,25 = 125 €.
- Arriba el Black Friday i apliquen un "-20%": 125 × 0,80 = 100 €.
- El cartell crida "-20%", però pagues exactament els mateixos 100 € de sempre.
Això passa perquè apujar un 25% i abaixar un 20% no s'anul·len: cada percentatge es calcula sobre una base diferent. Per desfer una pujada del 25% necessites una baixada del 20%, no del 25%, perquè 1 ÷ 1,25 = 0,8. La regla d'or: el percentatge que baixa sempre és menor que el que va pujar, de manera que un preu que ha anat i ha tornat mai no "empata" amb els mateixos números.
El segon engany són els descomptes encadenats. Un "50% i un 20% extra" sona a 70%, però no ho és, perquè el segon descompte s'aplica sobre el que ja quedava, no sobre el preu original:
| Oferta anunciada | Com es calcula | Descompte real |
|---|---|---|
| −50% i després −20% extra | 0,50 × 0,80 = 0,40 | −60% (no −70%) |
| +25% i després −20% | 1,25 × 0,80 = 1,00 | 0% (mateix preu) |
| −30% sobre un preu inflat un 40% | 1,40 × 0,70 = 0,98 | −2% real |
Com caçar un descompte fals tu mateix
La llei et dona una pista clau: des del 2021, quan una botiga anuncia una rebaixa, el preu de referència ha de ser el més baix que aquell producte va tenir els 30 dies anteriors, no un preu inventat. Si tens això present, caçar l'estafa és qüestió de tres passos senzills:
- Apunta el preu abans de les ofertes. Una o dues setmanes abans del Black Friday, desa una captura o anota el preu real del producte que t'interessa.
- Calcula el descompte sobre AQUELL preu. Descompte real = (preu anterior − preu final) ÷ preu anterior × 100. Si les sabatilles valien 100 € i ara són a 90 €, l'estalvi és del 10%, encara que el cartell digui −40%.
- Desconfia dels percentatges enormes i rodons. Un "−70%" en electrònica recent gairebé mai no és real: compara'l amb un cercador de preus o amb altres botigues abans de prémer "comprar".
Amb aquest càlcul al cap, moltes de les ofertes que semblen irresistibles cauen soles. No et cal una calculadora cara ni un màster en economia: et cal entendre què és un percentatge i sobre quina base s'aplica. Exactament el que s'estudia a matemàtiques abans dels 16 anys.
Quan val la pena un professor particular de mates
Els percentatges semblen fàcils fins que arriben els descomptes encadenats, l'IVA o l'interès d'un préstec, i de cop la classe sencera s'encalla. És un d'aquells temes que, si queda fluix a l'ESO, arrossega problemes més endavant a Economia, a Física i a la vida real, com acabes de veure amb el Black Friday.
Si notes que repeteixes els mateixos errors amb els percentatges, una ajuda a temps ho arregla ràpid. A Eurekademy pots començar amb classes particulars de matemàtiques i la primera classe amb un 50% de descompte, amb una valoració de 4,8★ a Google. De vegades, entendre bé un sol concepte canvia la nota de tot el trimestre.